Espanya es troba en ple procés de reforma del sistema de pensions per assegurar les jubilacions del futur. L'envelliment de la població i la crisi econòmica posen en risc el sistema públic de pensions. Això obre el debat sobre qüestions com el model i l'edat de jubilació.
En els pròxims pressupostos es veuran reflectits els canvis en la normativa sobre les pensions. Això inclou la revaloració respecte a l'índex de preus (IPC) i una pujada del 3% de les pensions contributives i no contributives. Per assumir l'augment de la despesa, el Govern augmentarà les cotitzacions a la Seguretat Social.
A partir de l'any 2023, els treballadors amb base mínima de cotització (1.050 euros) pagaran un euro més a la Seguretat Social cada mes. Els qui tenen la base màxima de cotització (4.070 euros) pagaran 4 euros més cada mes. Al rerefons hi ha la discussió sobre el model de pensions que volem pel futur.
La crisi del model espanyol
Fa uns anys, la guardiola de les pensions estava prop dels 60.000 milions d'euros, i avui està en només 2.000 milions. Això amenaça seriosament la sostenibilitat del sistema públic de pensions. En les darreres hores ha començat a sonar amb força el model suec, que alguns experts demanen implantar a Espanya.
El model suec de pensions és un sistema mixt on les jubilacions es financen a través de dues vies: les cotitzacions a la Seguretat Social, i les aportacions realitzades per les empreses i els treballadors a fons de pensions privats. És a dir, una privatització parcial del sistema de pensions per a la seva supervivència.
Una de les grans diferències entre el model suec i l'espanyol és que a Suècia els treballadors es jubilen als 61 anys. A Espanya ho fan als 65, i els empresaris ja demanen endarrerir l'edat fins als 70. La diferència en l'edat de jubilació rau en l'eficiència del sistema.
L'èxit del model suec
La clau es troba en les aportacions privades que complementen la quantitat percebuda per les pensions públiques. És a dir, allà on no arriben les cotitzacions a la Seguretat Social ho cobreixen els plans privats de pensions. Els treballadors i les empreses contribueixen mensualment a aquesta capitalització.
Si el sistema funciona tan bé és també degut a la seva transparència, i és que el treballador pot veure a cada moment quant cobrarà si es jubila a una determinada edat. Cadascú rep anualment un saldo de compte amb les cotitzacions realitzades per calcular l'edat de jubilació en funció dels seus interessos.
De fet, el càlcul de les pensions també és diferent. A Espanya es fa aplicant a la base reguladora els anys cotitzats a la Seguretat Social. A Suècia, la pensió resulta de la divisió entre els diners aportats i l'esperança de vida estimada a la jubilació.
Tres tipus de jubilació
A partir d'aquí s'estableixen tres nivells per calcular la pensió que correspon a cada empleat. En primer lloc hi ha el nivell no contributiu, orientat als treballadors que no arriben als anys cotitzats que exigeix la llei. La quantia és finançada amb els impostos.
Els altres dos models són contributius i finançats amb les aportacions dels treballadors i les empreses. Un d'aquests models és públic, mentre que l'altre és finançat amb aportacions a entitats privades. Aquest sistema fa tres dècades que funciona amb una eficàcia solvent.
Es pot exportar a Espanya?
Però, seria realment exportable aquest model a Espanya? Bona part dels empresaris defensen el model mixt com a solució viable a la crisi de les pensions al nostre país. No obstant això, també són partidaris d'augmentar l'edat de jubilació als 70 anys.
En canvi, el sistema mixt de pensions no és ben vist per part dels sindicats, que adverteixen de la diferència dels salaris entre Suècia i Espanya. Imposar aquest model suposaria, diuen, carregar sobre l'esquena dels treballadors el futur de les pensions. El debat continua obert, però el model suec ja està damunt de la taula.