Les polítiques migratòries es comencen a endurir en alguns països d'Europa. És el que passa a Dinamarca, que ha establert retirar tota mena d'ajudes públiques als immigrants que no contribueixin amb l'Estat.
L'Executiu danès proposa que els immigrants que rebin subvencions o amb problemes d'integració realitzin algun tipus de tasca. Els obligaran a dedicar 37 hores setmanals a treballs socials si no tenen una feina estable.
Així, retiraran les pagues a tots aquells estrangers que no estiguin actius i no cotitzin al sistema públic. La primera ministra, Mette Frederiksen, va ser l'encarregada d'anunciar el canvi fa uns dies.
Un 11% de la població de Dinamarca és estrangera. Amb tot, la intenció és disminuir al màxim el nombre de sol·licitants d'asil perquè tenen clar cap a on ha de dirigir l'economia nacional.
«Hi ha d'haver una coherència més visible entre esforç i prestació, entre dret i obligació. Creiem que així hi haurà més mà d'obra al mercat de treball», ha apuntat el ministre d'Integració.
Un treball per als immigrants desocupats
En qualsevol cas, Mattias Tesfaye no és molt optimista amb aquesta mesura. Creu que només 250 dels 20.000 afectats acabarà obtenint una feina estable. Entre els llocs de treball proposats pels ajuntaments, hi ha les tasques de manteniment i neteja de platges i boscos.
Volen que la població immigrant romangui ocupada i que aporti el seu granet de sorra a la nació. Per això poden buscar-se una tasca «recollint burilles de cigarrets o plàstics» als arenals, va explicar el responsable de la cartera de Treball.
Expliquen el més important és que «la gent surti de casa». És igual que acabin d'arribar al país o que ja faci un temps que siguin beneficiaris dels ajuts, però que surtin.
La mesura anunciada per la ministra s'ha pensat per les persones que s'hagin beneficiat de les pagues durant els últims quatre anys. En general, solen ser persones amb baix nivell acadèmic i escàs coneixement de danès.
Sostenen que, amb aquest plantejament, s'aconseguirà facilitar la seva integració al mercat laboral. La major part dels estrangers que arriben al país procedeixen de l'Afganistan, Pakistan, Turquia, nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Aquests estats representen el 60% de les nacionalitats dels immigrants aturats a Dinamarca.
Les lleis cada vegada són més dures amb aquest tipus de població. Ja l'any passat, al juny, van tirar endavant un projecte de llei que els permetia deportar els sol·licitants d'asil fora de la UE. Això seria mentre aconsegueixen l'estatus de refugiats o es tramita la sol·licitud.
La mesura, en principi, sembla que s'acabarà aplicant. Va tenir el suport de la majoria de partits de dretes però també de l'oposició. Per la població, tanmateix, no ha estat plat de bon gust.
El representant de les comunes daneses, Jacob Bundsgaard, va mostrar la seva indignació amb la possible llei. No creu que el servei comunitari sigui el més convenient per als immigrants sense feina. A més, dubta que «acosti els ciutadans a tenir una ocupació».
Per la seva banda, el portaveu del Consell de Minories Ètniques, Halima El Abassi, explica que les grans perjudicades seran les dones. «O decideixen renunciar al subsidi o es decanten per aquests treballs que no les ajudaran en res a llarg termini», assenyala.
Una opinió similar mostra la portaveu del Parlament, Mai Villadsen. Aquest canvi «conduirà a un dúmping social patrocinat per l'Estat».
Encara queda per veure si aquestes mesures s'acaben traslladant a altres estats de la Unió Europea. La situació econòmica d'alguns països podria fer que les polítiques d'immigració siguin més dures.