Habitacions de gratacels amb amples finestrals, moquetes espesses de formes geomètriques, mexicans emmascarats, japonesos i sikhs. Enterraments, reunions de negocis o homes nus tallant netejant peix sols a la cuina. Sempre amb composicions bigarrades, coloristes i en el llindar prim que separa l'absurd, el surrealisme i l'esperpent.
Són algunes de les característiques més cridaneres de l'obra pictòrica de Marc Prats, un jove que amb 23 anys ja ha vist com la Diputació de Tarragona li cedeix el Pati del seu Palau del Passeig de Sant Antoni per exposar-hi 23 de les seves peces. Són quadres, en la seva majoria, de grans dimensions (180x90) que s'ofereixen a l'espectador com finestres a una realitat familiar però distorsionada per situacions o personatges pintorescos, un univers molt personal i captivador que recorda vagament la imatgeria de David Lynch, per posar un referent popular.
Marc Prats va néixer a Barcelona el 1995, amb arrels familiars a Tarragona, però des dels 11 anys que viu entre Alemanya i els Països Baixos. S'ha format a Düsseldorf i Utrech i ha vist la seva pintura exposada a la mateixa ciutat alemanya, a Barcelona i a Castelló d'Empúries. Ara ens toca als tarragonins gaudir de les seves imatges pertorbadores però amb regust humorístic indubtable.
La mostra, anomenada Distòpies Domèstiques, comprèn bona part de l'obra del jove pintor, però ja s'hi pot observar una clara evolució i progrés, sempre seguint el fil conductor de la distòpia o, per dir-ho en altres paraules, de les coses que no haurien de ser al lloc que són i que creen una incomoditat a l'observador. Segons les paraules del mateix artista, la distòpia fa referència alhora al desencaix i a la posició anòmala d'una part en un tot però també a la societat fictícia on la realitat transcorre en termes oposats, com una contra utopia. L'obra de Marc Prats s'emmotlla plenament en els dos sentits del terme.
Una obra original i sorprenent, que fa servir components costumistes per subvertir-los i fer que ens parlin de realitats paral·leles i d'escenaris socials on podem i no podem arribar alhora. Cosa que converteix els quadres de Marc Prats en manifestacions polítiques i, segons com revolucionàries. Farses grotesques que deformen la realitat però que l'expliquen millor que una fotografia.
Cal felicitar l'aposta de La Diputació de Tarragona per donar a conèixer l'obra de Prats, de la que segur que en sentirem a parlar i molt en els anys vinents. Un talent jove però amb un discurs artístic consolidat que es pot admirar fins el 30 de setembre al Pati del Palau de la ciutat tarragonina. de dilluns a divendres de 9 a 13 h i de 17 a 21 h i els diumenges i festius d'11 a 21 h.
