Situats en plena pandèmia de la covid-19 i posat en marxa el pla de vacunació massiva, alguns experts apunten una altra pandèmia.
Un grup de científics temen que es tracti de la grip aviària. Una malaltia que va començar fa uns anys a Mèxic i que va provocar més de 18.000 morts confirmades per laboratori.
No obstant això, s'estima que realment van ser entre 150.000 i 575.000. En aquests moments sí que es pot dir que la societat està altament sensibilitzada. Especialment davant l'escenari pandèmic del coronavirus. Un total de 175 milions d'infectats i 3,7 milions de morts a tot el món, uns nivells històrics.
Ara han tornat a saltar les alarmes pels recents contagis humans de diferents soques de la grip aviària. Al començament de maig, la Xina confirmava la primera infecció en un humà per la variant H10N3.
Un home de 41 anys de Zhenjiang, a la província costanera de Jiangsu, que presentava febrícula i altres símptomes. Dies després va ser hospitalitzat.
Cal destacar que aquest tipus de malaltia es contagia a través d'aerosols, com els refredats i la covid-19. Un cas que inevitablement torna a recordar l'amenaça de la grip aviària. Fins al moment no ha causat morts i la major part dels casos s'originen en els mercats d'animals.
En aquest sentit, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que és un virus «inusualment perillós per als éssers humans», amb un índex de mortalitat és del 39%. I la variant d'aquesta grip que més preocupa és l'H5N1, una soca altament patògena descoberta a Hong Kong el 1997, que va obligar a sacrificar totes les aus. De les 18 persones que es van encomanar en aquell moment, en van morir sis.
L'opinió dels experts
El doctor Adolfo García Sastre, microbiòleg especialitzat en grip, s'ha pronunciat al respecte. «Les infeccions en humans de grip aviària, tant d'alta com de baixa patogenicitat, no són comuns. Però sí que ocorren casos esporàdics de gent que té contacte amb animals infectats», ha dit.
«Quan la patogenicitat és alta, es descobreix sobretot en aus mortes i granges on hi ha hagut un brot. Tot i que es pot apreciar si baixa la producció, per exemple, de les ponedores, la baixa patogenicitat és més difícil de localitzar.
La gent que està en contacte amb les aus es pot infectar, i el normal és patir una conjuntivitis mitjana, sense transmissió entre humans. Però els H5, que són d'alta patogenicitat, i els H7 sí que es poden contagiar entre humans», explica a 'ABC'.
Per part seva, dels diferents tipus d'aquesta grip que fins ara es coneixen, el problema és que «no sabem si aquestes soques són a prop o lluny d'adaptar-se l'ésser humà. D'H5 i H7 hi ha hagut transmissions humanes, sobretot en famílies amb contacte estret i, més especialment, en parents amb vincles genètics. La diversitat genètica dels H5 ha augmentat, com es veu en l'H5N8, i, com més diversitat genètica hi ha, més augmenten les possibilitats d'infecció».
«És possible que en el futur es barregin amb un hoste intermedi, com porcs o cavalls, i causin una epidèmia. Però això no es pot saber i el més normal és que no hi hagi una altra pandèmia en diverses generacions», explica l'expert.
Per a avançar-nos a les possibles conseqüències d'aquesta grip i perquè no ocorri una altra tragèdia com la de la covid-19, Sastre fa una proposta. «Reforçar els controls en granges i mercats d'animals vius. Sobretot als països en vies de desenvolupament, on hi pot haver més informació genètica de virus per la convivència d'animals i persones en un mateix espai», comenta.