La ministra d’Igualtat, Irene Montero, creu que «és molt difícil separar els casos de corrupció, alguns presumptes i altres contrastats, de la família Borbó de la institució que representen». Durant una jornada al Escorial, Montero ha afirmat també que les informacions que estan sortint sobre el rei emèrit són «greus» i que la responsabilitat del govern espanyol és «vetllar per què tothom tingui clar a Espanya que tots som iguals davant la llei». «Que la justícia és igual per a tots, que la corrupció és una cosa del passat i que no hi haurà imputat a Espanya», ha insistit la titular d’Igualtat.
Torra ordena a la seva defensa que estudiï una denúncia contra el rei emèrit per corrupció
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha ordenat a la seva defensa, encapçalada per l'advocat Gonzalo Boye, que estudiï la presentació d'una denúncia, en nom seu, contra el rei emèrit, Joan Carles I, de la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein i de «tots aquells que d'una forma o altra hagin participat, ajudat, cooperat o encobert les pràctiques corruptes» que suposadament haurien comès i que s'han publicat les últimes setmanes. En aquest sentit, Torra ha subratllat que «la corrupció s’ha de perseguir amb independència de qui hi participi» i ha recordat que tothom és igual davant la llei. De fet, considera que fins i tot la Casa Reial hauria de respondre civilment pels diners desviats.
Quim Torra ha assenyalat que, malgrat les dificultats d’una denúncia d’aquestes característiques, «no es pot mirar cap a una altra banda davant de fets tan greus dels que presumptament serien responsables no només el rei emèrit, sinó un grup rellevant de persones que no compten amb inviolabilitat». Per això, el president ha donat instruccions a la seva defensa perquè la denuncia, en nom de Torra, intenti determinar tots els fets, qui hi hauria participat, qui n'ha de respondre penalment i qui n'ha d'assumir la responsabilitat civil.
La responsabilitat civil 'ex delicto', segons Torra, correspondria, en primer lloc, als que acabin essent autors dels fets i, després i subsidiàriament, a la mateixa Casa Reial, que és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, amb capacitat per obligar-se i sense inviolabilitat que, arribat el cas, permeti exigir-li responsabilitats 'ex delicto'.