D'entre tots els Parc Naturals de Catalunya, el de la Muntanya de Montserrat és el més especial. Al contrari que en la resta de parcs catalans la importància cultural va propiciar l'establiment d'un àmbit de protecció natural. Des de 1950, el Patronat de la Muntanya de Montserrat es va fer càrrec gairebé 4.000 hectàrees al voltant de Montserrat, entre les comarques de l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.
El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Les formes peculiars del massís de Montserrat s'originen en l'era terciaria, quan la Depressió Central Catalana era coberta pel mar. Presenta característiques geològiques singulars. La muntanya forma part a la Serralada Prelitoral Catalana i ocupa deu quilòmetres entre el congost del Cairat i el coll de la Maçana, paral·lelament al riu Llobregat.
Els valors del Parc Natural rauen en els relleus orogràfics, la vegetació i la fauna que s'hi adapta. Sota la façana imponent de roca, s'hi oculta una gran riquesa forestal. De clima mediterrani, les alzines són els arbres predominants de Montserrat en els replans i canals, que són humits i generen un important sotabosc on proliferen arbustos, lianes i un ric ecosistema forestal.
Valors naturals
A banda dels alzinars, hi apareixen també espècies endèmiques de cingles i roquissars, brolles de brucs i romaní, pinedes de pi blanc i boixos, entre d'altra vegetació adaptada a la particular orografia del Parc Natural.
Pel que fa a la fauna, s'ha notat una important regressió dels grans mamífers de muntanya per causa de la pressió humana i, sobretot, després de l'incendi que va assolar Montserrat el 1986. Les espècies que hi perviuen són el porc senglar, l'esquirol, la fagina i el gat mesquer. A més a més, el 1995 es va reintroduir una colònia de cabra salvatge.
Entre la fauna avícola, els rapinyaires habituals en muntanyes escarpades no hi tenen gaire presència, si bé hi trobem algun falcó i alguna àguila cuabarrada. Entre els ocells més nombrosos hi viuen ballesters, roquerols i pela-roques en els ambients rocallosos i tords, bruels i tudons en els forestals.
L'escalada, l'espeologia i el senderisme són activitats naturals molt comuns a la Muntanya de Montserrat, travessada per una gran quantitat de senders de gran recorregut i molt adaptada a l'excursionisme a tots els nivells i condicions físiques.
Valors culturals
Amb una història mil·lenària, la condició de Montserrat com a nucli de la vida espiritual i cultural de Catalunya ha deixat importants vestigis. Jaciments arqueològics com el Castell de la Guàrdia, les Coves de Salnitre, l'ermita de Sant Pere o la Bestorre.
O tot un seguit de patrimoni arquitectònic com l'església de Sant Pau Vell, La Salut o multitud (fins a tretze) d'ermites disseminades per tota la muntanya i el seu entorn. O el mateix monestir de Sant Benet, erigit sobre el penya-segat del camí de Monistrol de Montserrat.
Altres aspectes molt coneguts de la muntanya, que han facilitat el pelegrinatge i el culte a la Mare de Déu de Montserrat són les obres d'enginyeria civil del Cremallera i el Funicular de Sant Joan, usats per remuntar les carenes i pujar de la cova que acull la Verge al santuari.
No és menys important el patrimoni immaterial de Montserrat, els elements culturals i religiosos sobre el quals es basa el culte i la tradició dels catalans de pujar a la muntanya. L'escolania de nens cantaire, l'himne del Virolai, la poesia patriòtica i devota de Jacint Verdaguer, el Mansuet o el famós Mató de Montserrat en són els principals exemples.