Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Antonio Gasset ha mort als 75 anys

Mor als 75 anys Antonio Gasset, reconegut periodista i crític cinematogràfic

El món de cinema plora la pèrdua del nét del filòsof José Ortega i Gasset, periodista, crític , director i presentador de l'espai de 'Días de cine'

El món de la comunicació està de dol, ja que acaba de morir Antonio Gasset, reconegut periodista, crític cinematogràfic, director i presentador de l'espai de Televisió Espanyola 'Días de cine' fins a l'any 2007. Als seus 75 anys, havia estat guardonat per l'Acadèmia de Cinema amb el Premi de Comunicació Alfonso Sánchez el 2011. Un reconeixement més que merescut per una impecable trajectòria, que va ajudar a donar valor al cinema i a descobrir-lo en totes les seves facetes.

Nebot segon del filòsof Ortega i Gasset, va tenir una trajectòria molt extensa lligada al món de la televisió i el cinema. De fet, va ser sotsdirector d''Informe Semanal', encara que sempre serà recordat per la seva tasca com a divulgador cinematogràfic. Aquesta passió pel cinema el va portar a participar en diverses pel·lícules dels anys 70 i començament dels 80.

Gasset va aparèixer al 'Arrebato' i va dirigir diversos curts, entre els quals també figura 'Los Hábitos del Incendiario'.  Sens dubte, l'Acadèmia lamenta aquesta pèrdua, i així ho ha comunicat a les seves xarxes socials amb un emotiu missatge.  «Mor Antonio Gasset, periodista, crític cinematogràfic i director i presentador de l'espai de TVE 'Días de cine'. L'Acadèmia el va reconèixer amb el Premi de Comunicació Alfonso Sánchez el 2011».

El món de cinema plora la pèrdua d'Antonio Gasset

Després de conèixer la notícia, molts usuaris han volgut transmetre el seu dol per la pèrdua d'una figura tan important. «No, quina pena. Recordo quan a finals dels 90 vaig començar a veure 'Días de cine', havia de quedar-me despert fins a la matinada», assenyala una tuitaire. «En aquesta època no existia internet i era summament difícil accedir a qualsevol mena de contingut, el seu programa era un oasi. Quina pena!», tanca.

«Això de cinema, sí. Però el seu àmbit era també, filosofia, humor, reflexions del dia a dia ... L'entrecrítica era fins i tot millor», remarquen enumerant les seves moltes habilitats. «Quant i com gaudia de jove veient els seus programes ... Més que de les pel·lícules!», «La seva manera tan especial de comunicar el cinema ho feien únic», són alguns dels molts missatges que es poden llegir.

Sens dubte, Gasset era molt estimat pel públic, que el recorda en el seu paper d'etern presentador de 'Dies de cine'. De fet, des de RTVE han volgut homenatjar-lo amb un recull de les seves mítiques entradetes del programa. Gasset es va incorporar al format el 1994, substituint a Aitana Sánchez-Gijón, i s'hi va mantenir al capdavant durant tretze anys.

Sota la seva direcció, el programa va aconseguir el premi de l'Acadèmia de la Televisió al millor programa divulgatiu el 2002; un dels tants premis que pot presumir d'haver guanyat, ja que també va obtenir una menció especial dels Premis Ondas el 1997. «Fins al proper programa. No sabem ni quin dia ni a quina hora ens posaran, de manera que estiguin atents», era una de les seves cites més sonades.

Els seus comentaris carregats d'ironia, humor i també mala llet van calar en l'audiència, que avui el recorda amb el cor encongit. I és que no es mossegava la llengua en afirmar que es trobava «en les catacumbes de la nit» després de donar pas a publicitat. Qualificava al seu públic de «víctimes de l'insomni», «parelles en crisi» o «politoxicòmans».

Els cinèfils que el coneixen de prop tenen molt clar que «la millor manera d'homenatjar Antonio Gasset és veure algunes de les seves mítiques entradetes a 'Días de cine'. «Les millors presentacions d'un programa de la història de la televisió a Espanya», asseguren. No obstant això, ell mateix feia broma amb la idea que «mai he pensat més de cinc minuts en el que diré a les entradetes».

A més, Gasset reconeixia sense por que «una de les meves principals addiccions és l'humor. M'ha salvat de grans catàstrofes». «Això, unit a una certa sornegueria i mala llet pròpies de mi, em van moure a fer aquests comentaris». Uns comentaris que avui molts recordaran amb un immens afecte.