Àngel Casas

Mor Àngel Casas, mític periodista i icona de la televisió catalana

Àngel Casas patia una greu malaltia des de feia temps

Dia trist pel món del periodisme català. Avui ha mort el comunicador i presentador Àngel Casas a l'edat de 76 anys. Casas, ja feia temps que allargava una greu malaltia i, tal com informa TV3, l'any 2020 van haver de trasplantar-li un ronyó i li van haver d'amputar les dues cames a causa d'una malaltia circulatòria.

El periodista musical, presentador i humorista Àngel Casas ha mort aquest dissabte als 76 anys, segons ha pogut confirmar l'ACN. Icona televisiva i pioner del talk show a Catalunya, feia anys que arrossegava problemes de salut, que va recollir en la publicació del llibre de relats llargs L'Agonia de Bakunin.

Els seus programes Àngel Casas Show i Un día es un día es van convertir en cita obligada durant anys de mítiques estrelles de Hollywood. Recentment, TV3 i l'Ateneu Barcelonès van fer-li un homenatge a la seva trajectòria.

Històric del periodisme i de la crítica musical, va rebre diversos reconeixements, com dos Premis Ondas, tres TP i un Antena de Oro. El 2017 el Festival Zoom d'Igualada li va atorgar el Premi d'Honor. La seva darrera aventura professional va ser la direcció de Betevé, del 2008 al 2014.

Trajectòria professional

Abans de donar-se a conèixer a la televisió, Casas havia debutat a Ràdio Joventut i havia fet carrera en aquest mitjà, amb una etapa llarga vinculat primer a Ràdio Barcelona i després a Ràdio 4, on va dirigir un dels primers programes locutats en català, La clau i el duro.

El debut a la televisió va arribar el 1977 de la mà de Televisió Espanyola, on va participar en el programa també musical Popgrama, al costat de Carlos Tena i Diego A. Manrique. Tres anys després dirigia i presentava el seu propi espai en aquesta cadena, el Musical Express.

Casas va començar a treballar a Televisió de Catalunya poc després del naixement de la cadena pública, i es va fer popular amb el programa Àngel Casas Show en la segona meitat dels vuitanta. El programa va guanyar els premis Antena de Oro l'any 1984 i el Premi Ondas de televisió del 1986. A partir d'aleshores va anar alternant la televisió amb la ràdio.

En el llistat de programes encara havien d'arribar experiències com Temps era temps el 2001 i Totes aquelles cançons el 2004, a TV3, Catalunya, parada i fonda i l'espai d'entrevistes Senyores i senyors de l'any 2004 al 2007, aquests dos novament a Televisió Espanyola.

La seva darrera etapa com a professional de la comunicació la va passar a Betevé, en aquest cas com a director del canal, després de guanyar un concurs públic. Casas va ser-ne el director des del 2008 i fins al 2014, una etapa durant la qual es va estrenar la ràdio municipal centrada en la informació local Barcelona FM, amb seu i sinergies compartides amb la televisió.

Àngel Casas també va col·laborar en la realització dels documentals musicals La Nova Cançó el 1976 i Canet Rock el 1976, de Francesc Bellmunt. A més, a partir del tombant de segle es va endinsar en l'escriptura, i va debutar en la narrativa amb Fred als peus. Després vindrien L'home a qui se li precipitaven els esdeveniments, entre altres, i el seu darrer títol va ser Carta d'una desassossegada (i altres relats).