Diego Armando Maradona ha mort aquest dimecres, 25 de novembre, als 60 anys després de patir una aturada cardiorespiratòria, segons ha informat i el seu agent i amic Matías Morlas. L'exfutbolista del FCBarcelona i de la selecció argentina va ingressar d'urgència fa només unes setmanes a l'hospital per una complicació del seu estat de salut i s'havia instal·lat a casa seva, a Tigre, on s'estava recuperant. La commoció a hores d'ara és mundial.
L’astre argentí, per molts el millor futbolista de la història, va tocar l’Olimp futbolístic amb la consecució del Mundial de Mèxic l’any 1986, i amb la copa de la UEFA del 1989 que va guanyar amb el Nàpols. A la retina, així mateix, les dues temporades que va passar a Can Barça marcades, això sí, per la lesió en la final de Copa davant l’Athletic Club. Maradona també havia passat per altres clubs com Argentinos Júniors, el Sevilla o Boca Juniors.
Com a entrenador, Maradona va ser el seleccionador argentí en el Mundial de 2010. A més també va entrenar equips com el Mandiyú, Racing Club o Gimnasia de la Plata, a l’Argentina; l’AL-Wasl i l’Al-Fujarah, als Emirats Àrabs; o més recentment a Dorados de Sinaloa.
Dos anys a Barcelona
De la mà del seu representant, el català Josep Maria Minguella, Maradona va aterrar al Camp Nou l’estiu del 82. En una Espanya en auge futbolístic pel Mundial que se celebrava al país, l’argentí va posar-se l’afecció blaugrana ràpidament a la butxaca amb un carisma inèdit. La lesió en la Final de Copa del 83, però, va ser el principi del fi d’un futbolista que va deixar Barcelona per les desavinences amb el president Josep Lluís Núñez.
Hospitalitzat el 3 de novembre
Maradona va ser hospitalitzat la tarda del dilluns 3 de novembre a la clínica Ipensa, a la província de Buenos Aires. Segons va explicar Leopoldo Luque, un dels seus metges, l'astre argentí va ser sotmès a una revisió mèdica general motivada per una «baixada anímica». En aquell moment Luque assegurava que tan sols es tractava d'un control rutinari: «Va ser una setmana mig complicada per a ell emocionalment. Molta pressió, això va generar una baixada anímica que l'ha afectat també en l'alimentació. El vam veure amb un color i actitud diferent, i decidim estudiar-ho».
L'endemà va ser operat d'urgència després de patir un coàgul al cervell causat per un traumatisme, i tot i que semblava que s'estava recuperant, l'astre argentí ha perdut la vida aquest mateix dimecres.
Quan es va torçar el mite
Alguns creuen que la seva arribada a Europa va ser la que va acabar de trastocar el que ja en 1982 era un mite. Molts vinculen el seu coqueteig amb certes substàncies a la vida nocturna que va portar a Barcelona, sobretot després d'una greu lesió a l'inici de la seva segona temporada, després d'una dura entrada d'Andoni Goikoetxea que el va tenir 3 mesos i mig aturat. El mateix va confessar que la seva addicció va començar a la ciutat comtal, on va compartir aventures amb el també exjugador barcelonista Julio Alberto.
Va abandonar el club blaugrana en 1984, després de dues temporades i un escàs bagatge d'una Copa del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa. De fet, la seva primera estada a Espanya no va ser tan reeixida com es podia esperar d'un jugador de la seva qualitat.
Començava aquí la seva etapa més recordada. La de les 7 temporades que el van convertir en un mite a Nàpols gairebé tan estimat com ho era a la seva Argentina natal. A partir d'aquí uns últims anys tornant a Espanya (una temporada al Sevilla) i després al seu país on es retiraria en Boca Júniors, previ pas per Newell's Old Boys.
Anys després començaria la seva nova vinculació amb l'esport que el va convertir en una estrella amb una erràtica carrera d'entrenador.