Juan Marsé va morir la matinada de dissabte als 87 anys a l'Hospital Sant Pau, segons ha avançat el 'Via Lliure' de Rac1. L'escriptor barceloní va ser un dels més rellevants de l'anomenada generació dels 50 i un dels novel·listes més importants de la Barcelona de la postguerra.
Marsé –nascut amb el nom de Juan Faneca Roca- deixa obres de gran rellevància i èxit com 'Últimas tardes con Teresa' (ambientada al Carmel i Premi Biblioteca Breu Seix Barral 1965), 'Si te dicen que caí' (Premi Internacional de Novel·la a Mèxic 1973), 'La muchacha de las bragas de oro', 'Ronda del Guinardó' (Premi Ciutat de Barcelona, 1985) i 'El embrujo de Shanghai (Premi de la Crítica 1994 i portada al cine per Fernando Trueba).
Nascut a Barcelona l'any 1933 i escriptor autodidacte, es considera una figuraclau de la literatura en castellà i un referent de la novel·la de la postguerra a Barcelona. Marsé es definia a si mateix com un novel·lista català que escrivia en castellà.
Les seves primers obres van entroncar amb el relat social dels anys 50. 'Encerrados con un solo juguete' (1960) i 'Esta cara de luna' (1962) tracten les conseqüències de la Guerra Civil sobre la joventut. Després d'aquest debut, Marsé es va erigir com un dels principals artífex de la renovació de la novel·la espanyola els anys 60, que va adoptar noves formes i enfocaments.
El 1966 publica la novel·la 'Últimas tardes con Teresa', que va guanyar el Premi Biblioteca Breve i suposa l'inici cap al recorregut narratiu centrat en la Barcelona de la postguerra i la bretxa entre l’alta burgesia catalana i la immigració.
L'any 1973 publica 'Si te dicen que caí', considerada l'obra que l'endinsa en la maduresa literària, va ser prohibida per la censura franquista i es va publicar a Mèxic. Va rebre el Premi Internacional de Novel·la mexicà el mateix any.
Reconegut amb un Premi Cervantes
Juan Marsé va guanyar el premi Planeta per 'La muchcacha de las bragas de oro' al 1978. L'any 2008 el novel·lista rebia el guardó més important de les lletres espanyoles, el PremiCervantes, i es va convertir en el primer català a rebre'l. A més, directors de cinema com Vicente Aranda i Fernando Trueba van portar els seus llibres a la gran pantalla.