Mor l'home més vell de Catalunya als 110 anys

Només faltaven tretze dies per al seu aniversari

Joaquim Illas, l'home més vell de Catalunya
Només li faltaven tretze dies per fer 111 anys | ACN

Joaquim Illas, l'home més longeu de Blanes (Selva) i de tot l'estat espanyol, ha mort aquest dilluns als 110 anys. 'En Falet' residia amb la seva família al centre de la ciutat, i segons ha informat l'Ajuntament de Blanes, faltaven només 13 dies pel seu aniversari. Cada 26 de juliol rebia nombroses mostres d'estima i felicitació, i fins i tot l'any passat va tenir la visita del president de la Generalitat, Quim Torra

Més d'un segle de vida a Blanes

Joaquim Illas Illas va néixer al carrer Roig i Jalpí, en una escaleta al costat de la casa on va viure els seus darrers anys. Era el més gran de quatre germans, i devia el seu sobrenom al seu pare Rafel, al qui tothom s'hi adreçava com 'Rafelet' o 'Falet'. 

El seu primer ofici va ser en una espardenyeria, i va segui els passos del seu pare que també treballava de pescador. També va passar set anys treballant al taller mecànic de la fàbrica de Can Tossas, així com en un altre negoci més petit. Després va marxar durant un any a Bordeus (França), on va fer reparacions de vaixells com a torner. «Als deu anys vaig començar a fer d'aprenent, i he fet de tot, però al final he acabat sent un aprenent de la vida», deia 'en Falet' l'any passat en una entrevista per TV3. 

A partir de 1950, Joaquim va decidir dedicar-se de ple a la botiga familiar, on un dels puntals era la seva dona. Fa temps que a Blanes se'l coneix per haver arribat a una edat tan longeva, però la seva popularitat va créixer encara més a partir del 2014, quan l'Ajuntament de Blanes el va escollir perquè fos el pregoner de la Festa Major

Segons l'ajuntament, 'en Falet' no representava l'edat que tenia, i menys encara quan explicava amb tot detall alguna història o donava la seva opinió sobre qualsevol tema. L'únic del que no volia parlar era la política, un assumpte que eludia argumentant que havia viscut dues dictadures, dues monarquies i una república


Comentaris

envia el comentari