Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'una habitació d'un hospital

Mor una jove de 22 anys amb càncer per no rebre tractament a Espanya: «Inhumà»

Després d'operar-la, van enviar-la a casa amb una recepta de paracetamol

Imatge d'una habitació d'un hospital
Després d'operar-la, van enviar-la a casa amb una recepta de paracetamol | Pixabay

Lídia González, una jove de 22 anys de Burgos però resident a Pamplona, va començar a notar molèsties com marejos, nàusees i fins i tot pèrdua de la visió el passat mes de maig. En veure que no es trobava bé, va acudir a urgències i, posteriorment, va ser derivada a l'Hospital Clínic de Valladolid. A la jove li van diagnosticar un tumor cerebral i no li van poder aplicar cap tractament, ja que mai van arribar els resultats de la seva intervenció.

Lídia va quedar-se ingressada al Clínic de Valladolid i va passar deu dies en absoluta soledat. La van operar d'un tumor cerebral que li havia estat localitzat a la banda esquerra del cervell. Després de l'operació, va ser enviada a casa i tan sols li van receptar paracetamol, segons ha explicat la seva mare al mitjà 'El Norte de Castilla'.

Així, després de l'operació i estant ja a casa, l'Hospital Clínic de Valladolid va enviar a Lleó la biòpsia del tumor que li havien extirpat a la pacient. Aquests resultats eren absolutament imprescindibles, ja que sense ells els doctors de Burgos no podien determinar un tractament per a la jove. Quan els resultats de l'analítica del tumor van arribar a Lleó, la jove de 22 anys ja havia mort.

La mare denuncia un tracte «inhumà»

«Ens van arribar a dir al Clínic que si ens pensàvem que les proves trigaven poc, que hi havia un munt de treball amb el coronavirus», explica la mare. I afegeix que la neurocirurgiana de l'hospital va tenir un tracte «inhumà» amb ells.

«El dia 25 de juny vam tornar a consulta amb la neurocirurgiana que l'havia operat a Valladolid perquè la meva filla tenia molta tremolor a les mans, s'aixecava i amb prou feines sabia caminar i se li oblidaven molt les coses», explica la mare. «La doctora no es va aixecar ni de la taula i només va preguntar que quan teníem cita amb l'oncòleg, que l'hi expliquéssim a ell», manifesta al mitjà citat.

A conseqüència de la malaltia, Lídia va començar a quedar-se sense poder parlar, va patir pèrdues de memòria i la seva mobilitat també es va veure afectada. Va ser el passat 12 de juliol quan Lídia va morir «abandonada i sense cap tractament», com ha apuntat la seva mare a 'El Norte de Castilla'.

Desgraciadament no és el primer cas que es dona a Espanya de pacients no han pogut ser atesos com caldria a causa de la congestió sanitària que es viu al nostre país per la pandèmia del coronavirus, encara molt viva i que, desgraciadament, concentra totes les atencions.