Moltes vegades la mort s'emporta a persones que estimem de forma inesperada i dol, molt, de fet. El millor que podem fer, però, és recordar els bons moments amb totes i cada una de les persones que ja no estan al nostre costat i posar bona cara perquè segur que ens voldrien veure feliços.
És per això, que RAC1 dedica una secció d''Islàndia' a fer obituaris anònims a aquells que han perdut la vida de forma inesperada. El 'Codi 60' és la secció que fa possible guardar un petit record d'aquells estimats per la seva família i amics.
La darrera història és sobre l'Eva Belda, una mestra i ballarina que va morir amb tan sols 34 anys a causa d'un càncer. Les seves dues millors amigues, la Núria Ribas i la Marta Cruz, han compartit els seus millors records en honor al 8è aniversari de la seva mort.
Una gran mare, filla i amiga
La Núria i la Marta van conèixer l'Eva amb 14 anys, a primer de BUP. La recorden com una persona joiosa i amb un somriure contagiós. «L'Eva era maca tant per dins com per fora», coincidien les dues. Mentre parlaven somreien i se'ls hi queien les llàgrimes per l'emoció.
L'Eva era celíaca i fa 20 anys, trobar els productes adequats per ella era una feina ben dura. «Havíem de recórrer mitja ciutat per trobar algunes postres per ella. Recordo que un dia em va trucar molt emocionada perquè s'havia pogut menjar el primer dònut de la seva vida, sense gluten», recorda la Núria.
A més, l'Eva gaudia molt de l'esport, per això exercia com a mestra d'educació física a l'escola de Vilafant. També tocava la gralla en la colla gegantera del poble i és molt recordada per a tothom que la coneixia.
L'Eva no sol era una gran lluitadora, sinó que també va ser una gran mare. Amb 30 anys va tenir al seu primer fill, en Marçal, que és clavat a la seva mare, excepte pels ulls verd blaus que ha heretat del seu pare.
Com l'Eva va viure el càncer
El 2013, l'Eva li van trobar un quist als ovaris que havia de ser operat i la intervenció va ser tot un èxit. Però la biòpsia va portar una sorpresa molt desagradable: l'Eva tenia un tumor a l'intestí prim.
«Ens va xocar molt quan ens ho va explicar, però sempre vam ser positives, sobretot perquè mai t'esperes que vagi malament, i menys amb una amiga teva», recordava la Marta. L'Eva no parlava gaire sobre el tema perquè sempre havia sigut reservada, i tampoc volia amoïnar-les.
«L'Eva tenia molta por de morir-se, sobretot perquè tenia el nen molt petit», relatava la Marta. També va afegir que sempre tenia al cap al seu fill i fins i tot quan estava ingressada a l'hospital, per les festes de Nadal, perquè l'injectessin morfina, només volia estar a casa amb en Marçal.
Finalment, l'Eva va morir el 30 de maig de l'any 2015. En el funeral va sonar 'Un dia en el parque' de Love of Lesbian, una cançó molt especial per a ella.