La localitat canària d'Artenara (Las Palmas) plora la mort d'un dels seus artesans més valuosos. Marcos Alonso Medina, el noi de les mans d'or, ha mort de manera sobtada amb tan sols 40 anys. Ara, la seva localitat el recorden per la seva feina com a artesà que va heretar del llinatge familiar, a més de la seva faceta d'artista.
Sí, perquè Marcos compaginava el negoci familiar dels objectes de palma amb la seva afició pel dibuix, que va demostrar en diverses feines. Així, la seva personalitat artística es barrejava amb la vinculació al territori, ja que estava compromès amb diverses iniciatives locals. Per això la seva mort, a més a més d'inesperada, ha resultat especialment dolorosa.
A Artenara, municipi amb un miler d'habitants, la notícia es va estendre amb rapidesa causant una gran consternació. Encara que, la seva pèrdua és més dolorosa en un territori afectat per la despoblació, on amics i familiars recorden avui amb tristesa el llegat d'aquest jove al poble.
Una pèrdua irreparable
Artenara és un poble de l'illa de Gran Canària que fa anys que lluita contra el perill de la despoblació. En els darrers temps una gran quantitat de veïns han abandonat el territori deixant molt castigat el comerç i el teixit social. Per això mateix, en aquesta situació, mantenir les tradicions és un factor essencial.
Per aquest motiu, la desaparició de persones com Marcos Alonso Medina suposen més que una pèrdua. Aquest és el sentiment que inunda ara els cors dels veïns del poble, que perden un dels seus artesans més estimats amb només 40 anys. Amb la seva mort desapareix un jove talentós, un noi treballador i compromès amb la seva terra.
L'escriptor local José Antonio Luján ho expressa així: «Quan mor un artesà, els cronistes locals sentim un tomb al cor perquè se'n va algú arrelat a un ofici que en general tendeix a desaparèixer. Quan la víctima és un jove, el sentiment augmenta perquè queda frustrada una activitat amb vocació de futur».
Fill d´una família d'artesans
Marcos provenia d'una família d'artesans que fabricava objectes de palmell, una tradició ancestral arrelada al barri d'Acusa Seca. La tradició es remunta a les estores de fibra vegetal amb què eren embolicades les mòmies anteriorment. De les palmes, els joncs i les canyes va néixer aquesta tradició que ha evolucionat amb el temps.
La tradició s'ha mantingut fins a l'actualitat, sent la família de Marcos els darrers artesans del barri en aquest art. Els pares de la víctima, Federico i Juana, han mantingut viva l'activitat que van heretar dels seus avantpassats. I amb la mateixa passió van transmetre aquest amor als seus fills, que han seguit amb ella.
Marcos va seguir amb la pràctica de l'ofici d'artesà de la fibra vegetal al costat del seu germà bessó Yonatan. Hi havia dipositada l'esperança de la família de mantenir viva l'activitat, perquè aquesta artesania no es perdi. Però també les esperances de tot un poble, orgullós dels seus artesans.
Compromès amb les tradicions
Tots coincideixen a assenyalar el talent de Marcos en l'elaboració d'aquest art que duia a terme de manera molt elaborada. Però, a més a més, tenia altres qualitats com el dibuix. Amb el seu talent havia il·lustrat el llibre 'El arca de Ismael y otros relatos de Covanara', de l'escriptor local José Antonio Luján.
Així mateix, és casualitat que al llibre també hi va participar Luis Arencibia, artista de Telde que vivia a Madrid i que va morir fa un any. D'altra banda, el llegat de Marcos no només és artístic, ja que molts veïns recorden avui la seva personalitat, sempre oberta als altres i portador d'un caràcter molt afable.
Marcos també participava en les festes populars d'Artenara, organitzant-les i adornant carrers i camins per a les revetlles. A més, col·laborava en romeries com la del Pi, a Teror, les de Sant Isidre i les de Sant Crist d'Acusa. Ara, malauradament, a les tradicions populars es notarà el buit que deixa.