Dani Martín, exvocalista d'El Canto del Loco, s'ha obert en canal en una entrevista que ha concedit al diari 'El Mundo'. En aquesta conversa, el cantant repassa quins van ser els motius que van provocar el final de l'exitós grup de pop dels anys 2000. Una mort molt dolorosa va ser el detonant de la fi d'una era musical.
«El Canto del Loco va acabar en el moment més àlgid. Vam decidir que cadascú donés curs a les seves inquietuds, i va ser el més encertat. El que més hi va tenir a veure va ser el cansament acumulat després de deu anys dins d'una furgoneta fent fins a 260 concerts a l'any. És difícil passar tanta estona amb quatre persones», confessa Dani Martín.
La dolorosa mort que va desencadenar la separació del grup
El madrileny no té cap problema per a parlar de les raons de l'inesperat final de la banda. «Vam arribar esgotats a un final en què també hi va tenir alguna cosa a veure la mort de la meva germana, i ens vam adonar que hi havia hagut una mala gestió. Aquesta conjunció de coses va ser la que ens va portar a separar-nos», exposa obertament.
A més, Dani Martín ha parlat amb tota sinceritat dels prejudicis que molta gent ha tingut sobre ell i el grup que liderava. «Amb la banda va passar una cosa que passa molt, i és que com més pujava l'agulla de l'èxit, més baixava la de la credibilitat. Vaig arribar a odiar el meu grup, les meves cançons, i em feia mal tot el que deien: que érem un grup per a nenes o per a pijos».
«És curiós com es veu tot tan diferent amb el pas del temps. Ara penso que era una meravella que fóssim així, que vingués tanta gent jove a veure'ns, que gaudíssim tant. Al que un altre opini de tu, cal donar-li el lloc que es mereix», sentència.
«Si Serrat, Sabina o una altra persona que admiro digués alguna cosa lletja sobre mi, em faria molt de mal. Però que un paio anònim escrigui a Twitter que em desitja la mort i que tant de bo no torni a cantar mai més, m'importa més aviat poc», revela.
«L'èxit és la droga més perillosa"
Quan li han preguntat sobre els perills de la fama, Dani ho ha tingut clar, i així ho reflecteixen les seves paraules. «L'èxit és la droga més perillosa que existeix. Ha deixat molt de dolor, ha fet molt de mal. Es creen joguines trencades cada dos per tres i és molt perillós», sosté.
«Crec que cal tenir una vida, una estructura i una sustentació que no només sigui la teva carrera professional. Perquè l'èxit és com un xerrac: puja i baixa fins que s'acaba. Depenent del moment, el color de la catifa canvia», reflexiona Martín a l'entrevista a 'El Mundo'.
Dani Martín es mulla sobre la classe política espanyola
A més, Dani ha opinat sobre altres temes més enllà del grup que li va donar la fama. Per exemple, sobre la política, el cantant assegura que «actualment, no em sento identificat amb cap polític. Potser per això no em surt parlar de política, sinó que em surt parlar de la vida, de les eines que tenim, que són meravelloses i que hem anat deixant de banda», confessa.
I és que per a Dani Martín «avui en dia, està molt present certa idea de l'èxit en comptes d'elogiar o apreciar que el nostre fill sigui afectuós, comunicatiu o simpàtic. Sembla que ens agrada més presumir que gaudir. En general, diria que falta una mica d'amor. I en el cas de la política, falta molt d'amor», conclou.