La Direcció General de Trànsit (DGT) s'ha emportat un nou cop judicial per no aplicar el marge d'error en els radars en les multes de velocitat. Cinc noves sentències judicials han avaluat els recursos plantejats per automobilistes i s'ha reduït a una tercera part les sancions que Trànsit havia imposat, segons Automobilistes Europeus Associats (AEA).
En tots aquests casos, la DGT havia castigat als culpables amb una multa de 300 euros i la pèrdua de dos punts del permís de conduir.
Però ara, els tribunals han manifestat que com a molt es podria imposar una sanció màxima de 100 euros i cap punt, «perquè a la velocitat que apareix consignada a la foto cal descomptar el marge d'error que té l'aparell».
La DGT s'aprofita d'aquests casos
A més, l'AEA ha volgut recordar que a finals de l'any 2019 el Govern basc va començar a aplicar el marge d'error en les sancions, i ha citat molts altres casos similars a aquests.
També han demanat que, en un cas que està en procés de judici a València, «s'estimi parcialment la demanda plantejada en relació amb l'aplicació dels marges d'error, ateses les sentències dictades pels Jutjats contenciosos administratius de València», amb l'objectiu d'evitar la possibilitat de condemna.
Aquest vehicle va ser capturat portant una velocitat de 122 km/h en un tram amb límit de 90 km/h, i va ser sancionat amb 300 euros i la detracció de dos punts del carnet.
No obstant això, aplicant el marge d'error, segons l'Advocacia de l'Estat, la multa hauria de ser de 100 euros i sense retirada de punts.
«Totes aquestes noves sentències judicials reforcen encara més la denúncia que la nostra associació realitza des de fa més de 10 anys respecte de la il·legalitat de milions de multes imposades per excessos de velocitat», ha manifestat Mario Arnaldo, el president d'AEA.
«No obstant això ja és hora que la DGT, el Servei Català de Trànsit i una dotzena d'ajuntaments deixin d'aprofitar-se de la situació d'inseguretat jurídica que existeix en matèria de multes de trànsit», ha continuat.
«Com que no existeix la possibilitat que el Tribunal Suprem, amb la seva jurisprudència, aclareixi i unifiqui el criteri a seguir —donada la petita quantia de cadascun d'aquests plets—, obliguen innecessàriament als ciutadans a haver d'acudir als tribunals per a defensar els seus legítims drets, en una espècie de loteria judicial».