La nau Curiosity es va convertir en un èxit notable, excepte en una àrea: les seves rodes s'estaven desgastant més ràpidament del que s'esperava. A causa d'això, l'Agència Nacional per a l'Aeronàutica i l'Espai (NASA, per les seves sigles en anglès) va haver de començar a investigar i trobar una opció que no es fes malbé o es trenqués tan fàcilment.
És cert que la NASA tendeix a reinventar constantment la roda i ho ha fet durant gairebé mig segle. A la Terra, les rodes de banda pneumàtica han demostrat ser molt eficients i força duradores, però la Lluna i Mart són diferents i no són molt compatibles amb els pneumàtics radials.
Al principi, els enginyers es van enfrontar al problema de dissenyar una roda per a un lloc on ningú no sabia com era la superfície. Això va suposar moltíssims inconvenients. Per evitar que això passi en futures missions, el Laboratori de Recerca Glenn de la NASA va començar a desenvolupar un nou pneumàtic fet d'una malla metàl·lica amb memòria. D'aquesta manera, és un disseny molt més resistent que els anteriors i que, literalment, podria obrir noves rutes per als ròvers i altres vehicles d'un altre món.
Com és la roda indestructible creada per la NASA?
Segons la NASA, els enginyers del Laboratori Glenn van considerar fer servir una forma avançada del pneumàtic Spring per a futures missions a Mart. El seu objectiu era proporcionar una millor tracció i durabilitat, però la malla d'acer del ressort atapeït no podia manejar el terreny accidentat simulat de Mart. En creuar roques esmolades i altres obstacles, l'enreixat es deformava sota la pressió i perdia la forma.
Aleshores, una trobada casual entre l'enginyer Colin Creager i el científic de materials Santo Padula va brindar una solució. En assabentar-se del problema, Padula va suggerir fer servir un aliatge amb memòria de forma, que és una combinació especial amb vidres que es deformen i reformen atòmicament. Quan les rodes noves es fabricaven amb un aliatge de níquel i titani, podien deformar-se fins a l'eix i tornar a la seva forma original.
Des de feia uns quants anys la NASA tenia grans esperances posades en aquest nou pneumàtic de malla d'aliatge. No només són més duradors, sinó que també s'adapten al terreny sense corbar-se i poden transportar càrregues útils més pesades a velocitats moderades i altes. L'esperança és que algun dia millorin la vida útil dels robots no tripulats i que es facin servir en vehicles tripulats.
Les principals característiques tècniques
L'anunci oficial es va fer el 2020, però ara és quan hem conegut en què consisteixen i quines són algunes de les seves principals característiques. És una roda elàstica basada principalment en níquel i titani, el compost del qual ha rebut oficialment el nom de NiTinol.
I el més sorprenent és que té memòria. Què vol dir això? Que, a mesura que el vehicle avança en el camí, és capaç de recuperar la seva forma inicial, cosa que ajuda a evitar punxades i danys, en no tenir aire.
Va ser així com va néixer la roda METL (Martensite Elasticized Tubular Loading, que traduït al català significa 'càrrega tubular elàstica de martensita'), creada conjuntament per l'empresa The Smart Tire Company i el propi programa de la NASA. Segons els experts, és tan dúctil i mal·leable com el níquel i tan fort com el titani. A més, tindria un preu de 140 euros per unitat (per a bicicletes).
Què més hem de saber sobre això?
La NASA ha desenvolupat diversos materials i tecnologies avançades per millorar la durabilitat i resistència de les rodes utilitzades als seus vehicles espacials i ròvers. Per exemple, els pneumàtics del ròver Curiosity de la NASA estan fets d'un material compost d'alumini i kevlar per resistir el desgast al terreny rocós del planeta Mart.
Tot i això, lluny del que podríem arribar a pensar en aquest moment, en realitat cap d'aquests materials són indestructibles i necessiten manteniment i reemplaçament.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp