La NASA fa dies que anava avisant que estava a punt de fer l’anunci sobre un nou i «emocionant» descobriment al voltant de la Lluna. Finalment, les expectatives s'han complert i aquest dilluns, 26 d'octubre, l'agència espacial nord-americana ha fet pública en directe una troballa extraordinària i històrica: s'ha trobat aigua a la Lluna.
NEWS: We confirmed water on the sunlit surface of the Moon for the 1st time using @SOFIAtelescope. We don’t know yet if we can use it as a resource, but learning about water on the Moon is key for our #Artemis exploration plans. Join the media telecon at https://t.co/vOGoSHt74cpic.twitter.com/7p2QopMhod
— Jim Bridenstine (@JimBridenstine) October 26, 2020
Segons la mateixa NASA, les dades obtingudes són «inequívoques» i es tractaria de plaques de gel trobades a la superfície lunar, i no en les profunditats del satèl·lit natural. Segons els experts, les quantitats d'aigua trobades a la superfície serien «més que suficients» per abastir les necessitats de les futures colònies d'humans a la Lluna, previstes de cara a l’any 2024 com a pas previ a viatjar a Mart. Sense cap mena de dubte, aquest descobriment podria accelerar les missions o facilitar la vida terrestre al satèl·lit.
La troballa s'ha fet gràcies a l'Observatori Estratosfèric d'Astronomia Infraroja (SOFIA), un telescopi d'infrarojos construït en un avió Boeing 747 modificat.
Troballa extraordinària
Fins ara, no s'havien pogut trobar concentracions d'aigua a la cara il·luminada de la Lluna. De fet, no es tracta d'aigua líquida, sinó de plaques de gel en els cràters que hi ha a la superfície. No obstant, la troballa és extremadament rellevant, ja que els futurs humans que viatgin al satèl·lit podran fondre el gel i obtenir aigua per sobreviure.
'Nature Astronomy' publica dos estudis firmats per científics nord-americans, un dels quals assenyala la «inequívoca detecció» d'aigua molecular (H20) a la Lluna i l'altre suggereix que aproximadament 40.000 metres quadrats de la seva superfície, dels quals un 40% són al sud, tenen la capacitat de retenir aigua en les anomenades trampes fredes.
.@SOFIAtelescope has detected molecular water at lunar high latitudes, with abundances between 100-400 ppm. The oft-used 3 µm band can't distinguish between water and mineral-bound hydroxyl (OH) so here Honniball et al. use the 6µm water band: https://t.co/un7pldt1b9pic.twitter.com/VXtIICGpmZ
— Nature Astronomy (@NatureAstronomy) October 26, 2020
A full mapping -- down to 1 cm in size -- of the areas that can retain water ice on the Moon shows that "micro cold traps" are the most numerous. In total, ~40,000 km2 of the lunar surface can hold water. Hayne et al.: https://t.co/2BmZQdylZopic.twitter.com/uiZa8EmS0W
— Nature Astronomy (@NatureAstronomy) October 26, 2020
Fa dos anys ja s'havien detectat signes d'hidratació en la superfície lunar, particularment al voltant del pol Sud, que possiblement corresponien a la presència d'aigua, però el mètode emprat no podia diferenciar si es tractava d'aigua molecular (H2O) o d'hidroxilis (radicals anomenats OH).
Les dades es van obtenir del cràter Clavius, a prop del pol Sud, i formen part de l'emissió d'ones captades per SOFIA. L'aigua, atrapada dins de grans de pols o de vidres, quan és excitada per la llum del Sol vibra i la torna a emetre a una longitud d'ona de sis micres, captada pel primer dels dos estudis.
Objectiu: aigua pels humans
La quantitat d'aigua trobada a la superfície lunar és molt menor que a la Terra, «però és més que zero», indica en declaracions a 'EFE' Ignasi Ribas, astrofísic de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC. Ribas recorda que les condicions a la Lluna són extremes, cosa que fa difícil retenir l’aigua, que s'evapora i escapa.
El segon estudi publicat a 'Nature Astronomy' va examinar la distribució a la superfície lunar de zones en un estat de foscor eterna, en què el gel podria ser capturat i quedar-se de forma estable. «En les trampes fredes, les temperatures són tan baixes que el gel es comportaria com una roca», si l'aigua entra aquí «no anirà enlloc durant mil milions d'anys», ha explicat Paul Hayne, de la Universitat de Colorado Boulder i líder d'aquest estudi.
Els resultats «són prometedors» i futures missions podrien aclarir encara més els recursos hídrics de la Lluna, indica Hayne. Els autors suggereixen que aproximadament 40.000 metres quadrats de la superfície lunar tenen la capacitat d'atrapar aigua, cosa que pot beneficiar futures missions lunars que tinguin com a objectiu l'accés a aquests potencials dipòsits de gel.
«Si tenim raó, l'aigua serà més accessible», afirma Hayne, tenint present, en un futur, el possible establiment de bases lunars. L'existència a la Lluna d'aigua que potencialment es pugui fer servir és una perspectiva «molt interessant» i «emocionant», destaca Ribas.