El Nàstic ha fet un esforç durant les darreres setmanes per poder executar una profunda remodelació de la plantilla sense que suposi un desgast econòmic que provoqui números vermells. Els grana, que han viscut un mogudíssim mercat de fitxatges d’hivern amb la sortida d’onze futbolistes i l’arribada de deu, han pogut realitzar aquesta sèrie de moviments gràcies a la bona feina en el control econòmic.
Augment considerable del límit salarial
El conjunt grana iniciava la temporada 2018-2019 amb un límit salarial de 5.244.000 euros, xifra que el situava com el setè més baix de la categoria. Ara, després de les operacions realitzades les últimes setmanes per augmentar els ingressos, els tarragonins tenen un límit salarial de 6.063.000 euros. Tal com revela La Nueva España, la direcció esportiva del club presidit per Josep Maria Andreu ha augmentat en 819.000 euros el seu topall per poder gastar en la plantilla.
Aquest augment es deu, en bona part, als moviments dels directius tarragonins per augmentar els ingressos. Jordi Virgili, vicepresident grana, ja reconeixia en una entrevista al Sempre Nàstic que s’havien tancat nous patrocinis i completat una darrera ampliació de capital que permetria al club no generar dèficit a finals de temporada. A aquest factor cal sumar dos ingressos inesperats: els traspassos de Manu Barreiro al Lugo i, sobretot, l’opció de compra del macedoni Stole Dimitrievski que ha executat el Rayo Vallecano.
El quart que més creix
El Nàstic és el quart club que més ha vist augmentat el seu límit salarial durant els darrers dies. El primer ha estat l’Extremadura després d’aconseguir ingressar una xifra d’entre dos i tres milions d’euros pel traspàs d'Enric Gallego al Huesca. El segon ha estat el Tenerife amb un augment d’1.300.000 euros, mentre que el Granada ha estat el tercer amb un augment d’un milió. La majoria dels clubs han aconseguit pujar el seu topall. Només set s’han quedat com estaven: Málaga, Las Palmas, Deportivo, Osasuna, Cádiz, Numancia i Córdoba, mentre que l’Oviedo i l’Almería són els únics que l’han vist reduït amb un descens del sostre econòmic de 116.000 i 471.000 euros, respectivament.
