El rellotge corre i s'acosta la data del 12 de març, divendres de la setmana vinent, el límit per a la constitució del Parlament i l'elecció de la mesa i el president de la cambra. Un 12 de març al qual ERC, la formació que tret de grans sorpreses governarà la Generalitat en la propera legislatura, voldria arribar amb els deures fets, havent tancat un acord de Govern que inclogui també la presidència del Parlament.
Però a falta de nou dies, no hi ha avenços significatius més enllà de l'acostament de posicions dels republicans amb la CUP, que ni tan sols els acosta a la majoria necessària. JxCat els és imprescindible i les negociacions d'ERC amb el partit de Carles Puigdemont semblen embarrancades.
Negociacions bloquejades entre ERC i JxCat
'Nació Digital' dibuixa aquest dimecres, 3 de març, les àrees en què ERC i Junts per Catalunya tenen més lluny l'acord que impedeix, hores d'ara, el pacte amb més probabilitats d'integrar el proper Govern de Catalunya, més enllà de si la CUP s'hi acabés sumant —i, amb molta menys probabilitat, Catalunya En Comú Podem. La primera de les carpetes sobre la taula és, alhora, la més urgent, ja que cal resoldre-la sí o sí abans del 12 de març: la presidència del Parlament. JxCat dona per fet que el càrrec ha de ser per ells, però ERC, que no es mulla de forma clara, es planteja la possibilitat de cedir-lo a la CUP.
Els anticapitalistes, per la seva banda, han mostrat la seva voluntat d'«assumir qualsevol responsabilitat al Parlament malgrat la repressió que comporti», però tampoc no han fet cap aposta clara en aquesta direcció ni han postulat un candidat concret. JxCat, en canvi, podria apostar per Laura Borràs o per la consellera de Presidència, Meritxell Budó. L'embolic sobre la presidència del Parlament és la primera de les troques a desembolicar, però no l'única.
La segona qüestió que els bloqueja és l'accent que ERC posa en les polítiques socials i econòmiques, que els han dut a fer «avenços notables» en les negociacions amb la CUP; però que ha causat que les converses amb JxCat siguin més complicades del que es preveia. La formació de Carles Puigdemont prioritza la concreció en l'estratègia independentista, però ERC pretén posar per davant les polítiques pragmàtiques del Govern i això genera friccions entre els dos principals partits sobiranistes del Parlament de Catalunya.
Finalment, el tercer fre a l'entesa entre ERC i JxCat és sobre la taula de diàleg i l'estratègia a seguir a Madrid. Mentre els republicans insisteixen —Pere Aragonès ho ha fet aquesta mateixa setmana— en tornar a reunir la taula amb l'executiu estatal, JxCat està disposat a acceptar-ho però alhora exigeix marcar una data límit a aquest espai i planificar un proper embat amb l'Estat, opció que els republicans no veuen òptima en el curt termini.
Abans del 12 de març
Tot plegat, doncs, són qüestions que frenen de valent els avenços cap a un acord de les dues principals formacions independentistes i a les quals caldrà posar fil a l'agulla abans del 12 de març davant de la imminència de l'elecció del president del Parlament: almenys caldrà resoldre aquesta carpeta si l'independentisme no vol que el 'control' de la cambra se li escapi de les mans.