Catalunya no pot estar condemnada a patir sempre el mite de Sísif, pujant amunt, una vegada i una altra, la gran pedra del seu benestar per veure-la cada cop rodolar avall, sota l’empenta de la divisió interna.
De fet, Catalunya tan sols ha progressat al llarg de la seva història quan hem aconseguit teixir consensos bàsics que ens han permès avançar, tots junts. Hi ha espai ara per aquests consensos? Els i les socialistes estem segurs que sí. La situació provocada per la crisi de la pandèmia que estem patint ens situa, novament, en un moment crucial.
És temps, no de divisions ni de repetir atzucacs que no porten enlloc, sinó de la unitat de tots els catalans i catalanes per refer el país després de la tempesta. És l’hora de sumar junts per la reconstrucció, és temps d’un nou New Deal, si se’m permet el símil amb el terme reconstrucció que va fer famós el president Roosevelt al seu temps.
En canvi, no es temps de “jugades mestre” inexistents, ni de “plans secrets” que acaben en desastre. És el moment de sumar i de treballar units. És l’hora autèntica de Catalunya, de la reconstrucció social i econòmica del país.
Per això Miquel Iceta, en nom del PSC, ha fet una proposta a totes les forces polítiques i socials per bastir un gran pacte català per la reconstrucció, per a nosaltres absolutament imprescindible. Creiem que davant els efectes devastadors de la pandèmia no pot haver-hi enemics, sinó aliats per reactivar quan més aviat millor el teixit social i econòmic del país.
Sols o barallats entre nosaltres, perdrem. Units, col·laborant lleialment amb el Govern de Pedro Sánchez i les institucions de la Unió Europea, i inspirant-nos en la gran manifestació de dignitat col·lectiva que es veu cada dia a hospitals, domicilis particulars i al carrer, guanyarem. I sobre tot en sortirà guanyat la gent a peu de carrer.
Els i les socialistes estem convençuts que aquesta és l’actitud responsable que ens demanda el nostre poble en aquesta hora greu. Com sabeu, hem estat i som molt crítics respecte a la fugida cap endavant que ha protagonitzat l’independentisme en aquests darrers anys i que tant ens ha fet recular en termes d’unitat civil i de progrés pel conjunt del poble de Catalunya, però això no ens treu ni un bri de convicció per estendre la mà a l’actual Govern de la Generalitat, i a totes les forces polítiques representades al Parlament, per coordinar accions concretes que ens ajudin en aquesta necessària recuperació econòmica i social.
El diàleg i l’acord són el camí, deia el president Macià. No hi ha dreceres ni solucions màgiques que arreglin res. Les nostres dificultats o els problemes socials que es poden accentuar no desapareixeran perquè tanquem els ulls o perquè ens inventem un enemic extern a qui atribuir totes les nostres desgràcies. Des de la política hem de respondre amb la responsabilitat amb que sí que hi ha a peu de carrer, als hospitals i centres d’atenció primària, entre els treballadors dels serveis essencials, etc. El seu compromís és una font d’inspiració.
Des de la dreta i l’extrema dreta, fins ara, se’ns ha dit que tot és culpa de Pedro Sánchez que cedeix en tot davant del nacionalisme català. Des de l’independentisme també s’afirma que el Govern de Pedro Sánchez s’equivoca en tot i que aprofita la crisi que patim per “recentralitzar” (com si tot plegat fos una conspiració, nascuda a Xina i ordida fa temps, per intervenir els Mossos). La veritat, hi ha algunes afirmacions que es desqualifiquen soles...
Sincera i honestament, creiem que s’equivoquen. Això no va de desgastar a un govern, va de salvar vides –primer— i després de recuperar els llocs de treball i el benestar que s’ha perdut. I per aconseguir-ho (és de calaix) el que ens fa falta és un gran acord –a Catalunya, al conjunt d’Espanya i a la Unió Europea. Quan més es retardi, quan més pals a les rodes vulguin posar alguns, més dificultats tindrà, no el Govern de Pedro Sánchez, sinó les famílies més vulnerables com va passar a la crisi de 2008.
No volem entrar en el remolí de les desqualificacions, les burles i les recriminacions on són alguns de forma perenne. Estenem la mà, amb humilitat però amb determinació, per assolir aquests acords absolutament imprescindibles. Per tant, des del PSC demanem al Govern del senyor Torra que impulsi el diàleg per dissenyar aquestes polítiques que necessitem. Nosaltres ja hem aportat 44 mesures concretes. No hi ha res més important ara que reconstruir social i econòmicament el país, evitant que ningú quedi abandonat a la cuneta. El president Tarradellas deia que Catalunya és un poble gran no pel seu volum de població sinó per l’empenta i la generositat de la seva gent. És cert. Posem-nos dempeus altre vegada i fem que la greu crisi que estem passant sigui l’hora de la vertadera reconstrucció social de Catalunya.
Kenneth Martinez. Federació del PSC del Camp de Tarragona
