De petita jugava a Super Mario o Animal Crossing amb la seva Nintendo. Ara, amb 22 anys, li agrada jugar a videojocs d’estratègia o de simulació de vida. La Mònica Guerrero és estudiant del cicle formatiu de Gràfica Publicitària de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona. Juntament amb la seva germana, programadora, va participar fa un mes a la Gem Jam que va promoure l’Escola, per fomentar el món dels videojocs entre les dones. Dones i videojocs és una parella que cada vegada es conjuga més. La Mònica, l’Iria i la Marta, les protagonistes d’aquest reportatge, reivindiquen un món de videojocs amb més mirades femenines.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
El món dels videojocs i les dones
La Mònica, que ja havia fet un cicle de gràfica interactiva abans, no descarta desenvolupar la seva carrera professional en el món dels videojocs. «M’agradaria dedicar-me al disseny web i publicitari i no descarto el disseny de videojocs», comenta. Confessa que li agrada, i que a casa seva és quelcom que s’ha normalitzat molt. «A casa sempre ens han animat a estudiar el que volguéssim, el meu pare és informàtic, la meva germana programadora, ens ve de família». I per això diu: «Nosaltres hem crescut jugant a videojocs, a casa nostra és quelcom normal».
Però això que per la Mònica és tan normal, per altres no ho és tant. I és que com passa en moltes carreres de perfil tècnic, la presència de les dones és molt minoritària. De fet, a les classes de Gràfica Interactiva que acudia la Mònica, només hi havia tres noies.
L’Iria Garcia té 32 anys, és estudiant d’Animació a l’Escola d’Art de Tarragona i abans havia estudiat disseny gràfic. Va participar a la Game Jam perquè dedicar-se al disseny de videojocs és quelcom que contempla. A ella de petita no la deixaven jugar a videojocs. Recorda que la primera consola que va tenir entre mans va ser als 12 anys, per jugar a Finaly Fantasy.
Confessa que el món dels videojocs és un món d’homes, però on cada vegada hi ha més presència de dones, sobretot, jugadores. «Per desenvolupar videojocs es necessita molt la part tècnica de programació, i és un món molt masculí». Ella mateixa hi ha moments en què es penedeix d’haver estudiat disseny en lloc de programació, com li hagués agradat. «Les carreres tècniques sempre m’han imposat més respecte que les artístiques, però m’hagués agradat estudiar programació», confessa. Segons ella això els hi passa a moltes noies. «El problema és una qüestió de confiança en nosaltres mateixes. Si no hi ha més dones en carreres tècniques, és perquè no ens ho creiem».
Els videojocs, un món molt masculí
La Marta Martínez té 20 anys i estudia el cicle formatiu de disseny de videojocs que es fa a l’Escola d’Art de la Diputació de Reus per primer any. Té 20 anys i se sent atreta per aquest sector. A la seva classe només són quatre noies, però assegura que les dones «s’estan obrint pas» en aquest món tan masculí. De petita no va jugar a molts videojocs, però recorda especialment el joc de la Llegenda del Zelda.
«Penso que a poc a poc ens estem mentalitzant de què tant homes com dones podem fer la mateixa feina. Som tots igual de bons», diu. I afegeix: «Mentre siguis bo amb el que facis, dona igual el gènere». Això ho diu, però, molt conscient que el dels videojocs és un sector protagonitzat sobretot per homes, qui en són, la majoria, de vegades els creadors.
L’Iria diu que un dels motius pels quals aquest sector no s’ha obert gaire a les noies és perquè les històries d’aquests videojocs han estat explicades per homes. «És una història escrita per un home que ha llegit a altres homes. I això deforma la perspectiva que té la dona del relat que esperen», apunta. I assegura que les noies com ella, que s’estan obrint camí en aquest món com a creadores, són les que hauran d’establir «com volem que es tracti a les dones dins d’aquest món».
Game Jam, un projecte multidisciplinari
La Game Jam, una jornada multidisciplinària dedicada a món dels videojocs, es va celebrar aquest passat novembre a Tarragona. I el lema d’aquest any era ‘Dones contra la maldat’. L’objectiu, segons explica el director de l’Escola d’Art de Tarragona, Dani Uzquiano, era dissenyar i desenvolupar un videojoc en grups que reforces aquesta idea.
La jornada tenia dues finalitats: generar sinergies entre gent del món de la programació i de les arts visuals, i implicar a les dones. El primer es va aconseguir, el segon, no del tot. «Intentar que el món de la tecnologia s’apropi a les dones, o que aquestes s’apropin al món de la tecnologia», diu Uzquiano, que admet que no és fàcil.
L’equip de la Mònica va desenvolupar un videojoc de plataformes —que s’avança passant pantalles— en el que la protagonista, una noia, en lloc d’afrontar-se a un personatge dolent s’afronta a ella mateixa. «S’afrontava a la societat, a què diran, a tot allò negatiu que pot pensar d’ella mateixa», explica aquesta jove.
L’última pantalla, on els superherois solen afrontar-se al dolent, la protagonista d’aquest joc s’ha d’afrontar a un mirall. «S’afronta a ella mateixa, i per superar la pantalla, ha de traspassar el mirall». L’Iria també va desenvolupar un joc juntament amb el seu equip des d’aquesta perspectiva. La protagonista és Marie Curie, qui ha de lluitar contra les forces heteropatriarcals que no li permeten seguir fent ciència. «S’afronta a l’home reaccionari i a l'Església d’aquella època».
Amb tot, les tres estan convençudes que cada vegada hi haurà més dones que es dedicaran a això. «D’aquí a 20 anys hi haurà més dones. Es normalitzarà el fet de veure una noia jugant a un videojoc, igual que ara veiem a nens que els agrada Frozen». Almenys així és com els agradaria que fos.