Fa dos anys de l’advertència que va llençar el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre que, el canvi en diferents punts del planeta, portaria a la devastació de la Terra en un futur no gaire llunyà. El 2017, els científics pensaven que només això passaria si s’arribés als 5ºC de mitjana respecte a nivells preindustrials. Però els científics van fer curt i és possible que això passi abans d’assolir els 5ºC d’anomalia.
Les 9 zones crítiques del planeta
Hi ha zones que es troben en risc real de modificació total i es consideren claus per mantenir en bon estat la biosfera planetària. Entre aquests, hi trobem el gel marí de l’Àrtic, el gel sobre Groenlàndia i el de l’Antàrtida, els boscos boreals, la selva amazònica, els coralls del mar i l’alteració de corrents als oceans en els seus corrents i també la composició de sal.
El director de l'Institut Potsdam per a la Investigació de l'Impacte Climàtic, Johan Rockström i un altre dels coautors de l'article, expliquen que la situació és pitjor del que s'esperava fa anys. La Cimera de Clima de Madrid (COP25), opina que «hi ha fortes evidències científiques com per declarar un estat d'emergència planetari que faci possible una acció mundial que acceleri el camí cap a un món que pugui continuar evolucionant en un planeta estable».
El nivell del mar segueix augmentant sense aturadors
Els investigadors experts remarquen la importància de mantenir les glaceres del planeta, ja que la seva fusió provocaria que el nivell del mar augmentes uns 10 metres i aquest fet, ja passaria a ser un dany irreversible.
Només una dràstica disminució de les emissions podria agreujar menys el procés i la població que viu a prop de la costa tindria temps a migrar cap a l’interior.
Les teleconnexions planetàries podrien implicar greus problemes
La Terra és com un puzle i tot està connectat. L’afebliment dels corrents de l’Atlàntic podria assecar l'Amazones, interrompre l’època de Monsons de l'Àsia oriental i fer que la calor s'acumulés a l'oceà Austral, el que podria accelerar la pèrdua de gel antàrtic, segons expliquen els científics en l'article.
Cal comprendre la magnitud del problema, com que tot està connectat, la fosa de Groenlàndia fa que s'aboquin grans quantitats d'aigua dolça a l'Atlàntic Nord, el que al seu temps influeix en l'alteració dels corrents d'aquest oceà i els efectes podrien ser catastròfics: un canvi en els monsons de l'Àfrica occidental desencadenaria sequeres a la regió africana de Sahel.
Necessitat d’acords més durs
Tot i el recent acord de París i molts països compromesos en complir aquestes restriccions per tal que la temperatura global no sobrepassi els 2ºC, complint les promeses actuals, l’augment arribaria igual a uns 3ºC.
Tal com tenim actualment la societat i la demanda d’hidrocarburs associats a la mobilitat. La humanitat no es pot permetre deixar d’emetre de cop combustions fòssils. Per tant, difícilment es podran complir les emissions previstes per abans del 2050. La temperatura del planeta ja es troba 1,1ºC per sobre de l’època preindustrial i és probable que passem dels 1,5ºC el 2040.
Els pitjors escenaris, cada cop més a prop
El risc que suposa l’evolució favorable o no d’aquests 9 punts d'inflexió és ara molt més alt que en estimacions anteriors, així que s'hauria d'actuar encara amb més rapidesa de la prevista.
La conclusió general dels experts és que sense mesures dràstiques i immediates per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle no es podrà evitar que els punts d'inflexió clau agreugin el problema.
- També et pot interessar: El canvi climàtic complica la fira de l'avet a Espinelves