Els bancs espanyols han patit un nou ensurt. Recentment, havien rebut un nou anunci que no els va deixar indiferents i la setmana passada ja hi va entrar en vigor. La nova pujada dels tres tipus de referència de la zona euro, la vuitena consecutiva, ja és tota una realitat. El Banc Central Europeu (BCE) és l'organisme que ha pres aquesta decisió.
Christine Lagarde, la presidenta del BCE, la darrera setmana va anunciar una pujada de 25 punts bàsics més. Segons el diari El Mundo, amb això la taxa de dipòsit se situa al 3,5 %.
Aquesta mesura ha afectat el tipus de refinançament, del qual depenen els préstecs, i que se situa ara al 4 %. De la mateixa manera, el tipus d'interès de la facilitat marginal del crèdit, pensat per a grans inversors, s'ha elevat al 4,25 %.
El mercat adopta la mesura del BCE
Els analistes han explicat que el BCE ha mantingut la mateixa actitud dels darrers mesos. Per fer els ajustaments s'han basat en les noves previsions sobre inflació i el creixement de l'economia. Tot això després la zona de l'euro va entrar en recessió, fet que implica una pressió més gran pel que fa a la presa de decisions, assenyala Ibercaja.
A més a més, hi ha un altre assumpte que també està sobre la taula i que ara com ara no sembla preocupar en excés el BCE. Es tracta del programa de compra de bons i el venciment de gairebé 500.000 milions que haurà de tornar la banca de les operacions de finançament a termini més llarg amb objectiu específic (TLRO, per les seves sigles en anglès). El termini per fer-ho acaba avui mateix, 28 de juny. Tanmateix, assenyalen que és possible que Lagarde no ofereixi novetats en aquest sentit i tracti de passar de llarg per aquesta qüestió.
S'esperen més pujades durant els pròxims mesos
En vista de la situació actual, els experts creuen que els increments continuaran sent la nota predominant durant els pròxims temps. De fet, a A&G ofereixen un avanç de les decisions que podria prendre Lagarde.
En principi, «hauria d'aplanar el camí per a una altra pujada addicional d'un quart de punt percentual al juliol». Amb això, el dipòsit arribaria al 3,75 %, amb la incertesa de conèixer què passarà a partir d'aquí. Alguns analistes entenen que el juliol serà l'últim mes en què es faci una pujada, sobretot pel «gir a la baixa de la inflació». A més, «la creixent evidència de l'efecte retardat de l'anterior enduriment de la política pesa sobre el creixement del crèdit i la inversió».
No obstant això, hi ha disparitat d'opinions en aquest sentit. Alguns corrents també esperen un nou augment per setembre. Això provocaria que el dipòsit arribés al 4 %, per la qual cosa s'aconseguirien uns màxims que no es registraven des de fa quinze anys.
El temor de Lagarde
Amb les dades d'inflació relaxant-se, els mercats exigeixen una certa pausa per part dels bancs centrals. Tanmateix, l'organisme que dirigeix Christine Lagarde prefereix ser prudent i encara no donen per conclòs aquest cicle a l'alça dels tipus.
Hi ha un cert temor al reescalfament dels preus. Consideren que empreses i treballadors podrien tractar de recuperar els ingressos perduts per la inflació, cosa que generaria un nou increment dels preus, i això seria millor evitar-ho.
