La Diputació de Girona ha radiografiat l'estat de 25 platges del litoral de la Costa Brava, de les quals nou necessiten intervencions immediates. La diagnosi, que s'estén a espais d'onze municipis, de l'Alt i el Baix Empordà, analitza l'estat de conservació i proposa les actuacions que cal fer per restaurar-les i permetre que els seus ecosistemes dunars siguin més resistents al canvi climàtic. L'estudi inclou una fitxa per a cada platja i conclou també amb quina prioritat cal actuar-hi.
??️Presentem un estudi sobre l'estat de conservació de les platges de sorra del litoral gironí, a la #platja de Castell (#Palamós).
— Diputació de Girona (@DiputacioGirona) May 24, 2021
✅El treball de camp s'ha portat a terme en 2⃣5⃣ platges de l'Alt i el Baix Empordà.
Podeu consultar el document aquí?https://t.co/7V7xoBvL90pic.twitter.com/5NOCA9xtgV
Vuit de les nou platges en què s'ha determinat que cal intervenir-hi amb rapidesa estan a l'Alt Empordà, sent la de la Pletera i Fonollera, a l'Estartit, l'única ubicada a la comarca del Baix Empordà. En aquest sentit, l'estudi destaca la platja de Garbet, al municipi de Colera, on cal intervenir-hi de seguida. Per contra, només una platja, la de Can Comes, a Castelló d'Empúries, té un estat «òptim» de conservació.
L'estudi de la Diputació identifica l'estat de conservació de cadascuna de les 25 platges i proposa com cal adaptar-ne la gestió per mantenir-les i recuperar-les ambientalment. «La diagnosi ens dona una bona base per poder preservar els ecosistemes dunars», ha destacat la diputada delegada de Medi Ambient, Anna Barnadas.
Diagnosi de cada platja en una fitxa individualitzada
L'informe parteix de la premissa que la millor solució sempre serà aquella basada en la natura. És a dir, defugir d'estructures rígides i artificials i apostar per altres mètodes —com plantar vegetació— per permetre fixar la sorra.
Com que cada platja té les serves particularitats, la diagnosi en fa una fitxa individualitzada. A més d'incloure'n dades descriptives (com ara l'extensió i a on es troba), també se n'explica l'evolució temporal a través de fotografies aèries i l'estat ambiental en què es troba. Aquí, analitzant també si hi ha construccions o zones d'aparcament que en malmeten les dunes.
Per a cada platja, l'estudi també defineix propostes d'actuació a curt, mitjà i llarg termini. I al final, conclou si cal actuar-hi o no de manera prioritària. Les platges de sorra que inclou l'estudi de la Diputació s'estenen a cavall de l'Alt i el Baix Empordà. En concret, abasten onze municipis del litoral, compresos entre Colera i Sant Feliu de Guíxols.
Fins a nou platges en què cal actuar ràpidament
La diagnosi de la Diputació identifica tan sols una platja on és urgent actuar per preservar-la. És la de Garbet de Colera. L'estudi conclou que aquí, la prioritat d'actuació és «molt alta» (sobretot, al sector nord de la platja). En aquest sentit, l'estudi proposa enderrocar l'antic restaurant, el talús sobre el qual se sustenta i renaturalitzar tot el front de platja.
A banda d'aquesta, l'estudi també identifica vuit platges més on cal actuar ràpidament (de fet, les qualifica amb una prioritat "alta"). En concret, són les de la Ribera, al Port de la Selva; la de la Rubina, a Castelló d'Empúries; el Cortal de la Vila, el Cortal de la Devesa i el Riuet, a Sant Pere Pescador; el Moll Grec, a l'Escala, i la Pletera i la Fonollera, a Torroella de Montgrí.
Aquí, entre d'altres, per recuperar el sistema dunar, l'estudi proposa treure zones d'aparcaments, reduir-ne els accessos i plantar-hi espècies que ajudin a fixar-ne la sorra. Pel que fa a la resta de platges, la diagnosi de la Diputació conclou que la prioritat amb què cal actuar ja no és tan imperiosa. Si bé per a totes se'n fan propostes.
Manual de bones pràctiques
Més enllà de les especificitats de cada platja, l'estudi també identifica aspectes comuns a l'hora de preservar els sistemes dunars. En concret, en subratlla tres: evitar la neteja mecanitzada, posar cartells per indicar les zones de pas i impulsar plans d'usos de les platges. Per aquest motiu, la Diputació de Girona també ha impulsat la redacció d’un manual de bones pràctiques de conservació d’ecosistemes dunars i neteja de platges. És un document bàsic per ajudar els serveis tècnics i les brigades municipals a netejar de manera sostenible i eficient les platges.
L'objectiu és fer-ne compatible l'ús lúdic (sobretot, a l'estiu) amb la preservació i conservació ambiental. Ara, a partir d'aquest estudi, els ajuntaments poden sol·licitar la redacció de memòries executives a través del Pla de Serveis en matèria de conservació del patrimoni natural de la Diputació de Girona, que els permetran corregir els dèficits i les necessitats detectades a les platges del seu municipi. Un cop aquestes memòries ja estiguin redactades, podran sol·licitar els ajuts econòmics corresponents.