Una combinació d'immunoteràpia i quimioteràpia es mostra eficaç per primera vegada en pacients amb càncer de pàncrees. Així ho indiquen els resultats de l'estudi multicèntric COMBAT que ha reclutat pacients amb un càncer de pàncrees avançat que no havien respost a la quimioteràpia convencional per veure si una estratègia de combinació era segura i eficaç.
Els resultats, publicats aquest dilluns a la revista 'Nature Medicine', apunten que l'ús de dos fàrmacs —pembrolizumab i BL-8040— potenciat amb la quimioteràpia va aconseguir augmentar la supervivència general de 3,3 mesos a 7,8 mesos. En els darrers anys la immunoteràpia ha anat aconseguint avenços en el tractament del càncer però no ha estat eficaç en els tumors de pàncrees.
La doctora Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de Vall d'Hebron i investigadora principal del Grup de Tumors gastrointestinals i Endocrins de l'Institut d'Oncologia (VHIO) ha participat de forma molt activa en aquest estudi.
Segons Macarulla, cal ser «cauts» perquè la investigació incloïa un nombre «modest» de pacients. Amb tot, assegura que el resultat és «prometedor» i els permet desenvolupar la immunoteràpia per al tractament del càncer de pàncrees. «Els resultats demostren que s'ha aconseguit tant una taxa de resposta important com una durada d'aquesta resposta més alta de l'esperada», afegeix.
Canviar la biologia del tumor
En l'assaig COMBAT els pacients reclutats ja havien rebut com a mínim un primer tractament de quimioteràpia per tractar el càncer de pàncrees i s'hi mostraven refractaris.
Com que altres assajos d'immunoteràpia s'havien demostrat ineficaços en el tractament d'aquests tumors, es va optar per «canviar la biologia del tumor», en paraules de la doctora Macarulla, per tenir un ambient més «favorable» per respondre a la immunoteràpia. Per això s'han combinat dues estratègies d'immunoteràpia amb la quimioteràpia.
En l'assaig es va combinar pembrolizumab —un fàrmac que s'uneix a la proteïna PD-1, que es troba en les cèl·lules T, el bloqueig del qual ajuda el sistema immunitari a destruir les cèl·lules canceroses— amb BL-8040, un antagonista del CXCR4 que promou la infiltració de les cèl·lules T al tumor.
Les dades obtingudes suggereixen, d'acord amb la doctora, que el bloqueig del CXCR4 i la PD1 pot augmentar el benefici de la quimioteràpia en el càncer de pàncrees i justificar la confirmació en un assaig randomitzat posterior.
El mes de gener passat l'Agència Europea del Medicament va designar el fàrmac BL-8040, un dels dos utilitzats en l'estudi, 'orfe', una designació que s'obté en aquells medicaments que semblen prometedors en tumors per als quals hi ha una necessitat d'alternatives terapèutiques.
Càncer de pàncrees
El càncer de pàncrees és un tumor que en l'actualitat continua tenint un pronòstic pobre, amb una taxa de supervivència als cinc anys inferior al 10%. La falta de millora en la supervivència i l'augment en la seva incidència en els darrers anys han fet que les prediccions situïn el càncer de pàncrees com a responsable de la segona causa de mort per càncer als Estats Units l'any 2030.
A Espanya el 2018 ja hi va haver més morts per càncer de pàncrees que per càncer de mama, i va ser la tercera causa de mort per tumor més freqüent.
Tot i els esforços dedicats a la investigació en el càncer de pàncrees, hi ha pocs tractaments actius per tractar els malalts, i fins aquest moment cap de basat en la immunoteràpia havia aconseguit obtenir resultats.
«És molt important continuar desenvolupant noves alternatives de tractament, sobretot si tenim en compte que la incidència d'aquest tipus de tumor no ha deixat de créixer en els últims anys», conclou Teresa Macarulla.
El Dr. Manuel Hidalgo, de l'Hospital Cornell de Nova York (Estats Units), és qui l'ha dirigit l'estudi. A Espanya, a més del Campus Vall d’Hebron, també hi han participat la Clínica Universitària de Navarra i els hospitals Gregorio Marañón, La Paz i el de Fuenlabrada, tots tres de Madrid.