Una de les informacions sobre l'eficàcia de les vacunes que va fer saltar les alarmes assenyala directament el fàrmac d'AstraZeneca. La notícia estaria relacionada amb l'actuació en la inoculació d'aquest medicament contra el coronavirus. Les primeres conseqüències s'han mostrat en alguns països membres de la Unió Europea, com Àustria, que ha detingut l'administració d'un dels lots, mentre que alguns pacients ja s'han negat a la injecció fins que no se n'avali la seguretat.
Des que es va anunciar com una de les alternatives, aquesta vacuna ha estat subjecta a la polèmica, primer per la negativa de diversos països a aplicar-la a majors de 55 anys, i més tard pels efectes secundaris que ocasionava la seva administració. A aquestes informacions s'afegeixen ara diferents casos de persones que han mort després de la vacunació, encara que en cap dels pacients s'ha arribat a provar una relació entre el medicament i la defunció.
La vacuna va ser aprovada en un primer moment per la Unió Europea, els Estats Units i altres països. Tot i comptar amb aquesta verificació de qualitat, i amb el fet que la gran majoria de persones no han tingut cap dificultat, alguns experts han certificat ja la seva escassa efectivitat amb algunes variables de Covid, o simplement amb determinats pacients.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Morts després de la injecció
El primer dels casos que va arribar als mitjans va ser el que va tenir lloc al Brasil, quan un voluntari que participava en els primers assajos de la injecció va morir a Sao Paulo. Però el curiós és que la víctima havia mort amb placebo, no amb la vacuna. AstraZeneca va continuar amb el mostreig planificat i finalment es va aprovar la seva distribució a nivell global.
A Itàlia hi va haver un altre cas polèmic, protagonitzat per una dona de 62 anys, que va morir quatre dies després de rebre la primera dosi. En el seu historial mèdic s'havien detallat problemes de colesterol previs, i al cap de dues hores de rebre la injecció va començar a trobar-se malament, amb marejos i vòmits.
La seva simptomatologia va continuar agreujant-se fins que va ingressar en un centre hospitalari. Després de quatre dies sotmesa a un episodi de gravetat, la dona, que era professora a la ciutat de Nàpols, va morir. Aquest cas va donar peu que els seus familiars presentessin una denúncia, que ha obert una investigació sobre les causes exactes de la seva mort.
Corea de Sud també ha presentat informacions, encara que no compten amb la transparència de la resta de casos. Fins al moment, les autoritats han investigat la mort d'almenys vuit persones que van morir al cap d'hores de rebre el fàrmac de la multinacional sanitària.
«Hem conclòs que en principi és difícil establir qualsevol relació entre les reaccions adverses de les víctimes després de ser vacunades i els seus morts», va assenyalar el director de l'Agència Coreana de Control i Prevenció de Malalties, Jeong Eun-kyeong.
El cas austríac i la seva incidència a Espanya
A Àustria les autoritats han suspès l'aplicació d'un lot complet de la injecció, després que els mitjans publiquessin la defunció d'una dona de 49 anys, que va morir hores després de rebre la dosi. També s'està investigant una altra dona que ha desenvolupat una embòlia pulmonar i hauria estat vacunada amb el mateix fàrmac.
A Espanya no s'ha registrat cap mort posterior a la vacunació d'AstraZeneca, malgrat la seva aplicació a col·lectius de risc com el personal sanitari, militars o policies. Del que sí no s'han escapat alguns pacients és de les fortes reaccions simptomatològiques desenvolupades després de la seva injecció.
Alguns dels testimonis que han patit els efectes secundaris han advertit que van patir la «pitjor ressaca de la meva vida» i des del govern espanyol es recomana que els qui vagin a vacunar-se, prenguin un gram de paracetamol per esmorteir certs efectes.