La disparitat d'estratègies i el moment de decaïment que viu el procés independentista quedarà vivament demostrat amb les candidatures d'índole sobiranista que es presentaran a les eleccions autonòmiques del proper 14 de febrer. D'entre les opcions independentistes n'hi ha fins a cinc que actualment ja tenen diputats al Parlament. Es tracta de JxCat, el PDeCAT, ERC, la CUP i Demòcrates de Catalunya, que es presentava fa tres anys en coalició amb ERC però que ara per ara sembla que es presentarà en solitari malgrat no descartar una coalició amb JxCat.
Les diferències entre els partits independentistes del Parlament ja són notables. Mentre ERC i el PDeCAT són independentistes i alhora partidàries del diàleg amb l'Estat i contràries a la confrontació directa; JxCat, la CUP i Demòcrates representen la via unilateralista i la confrontació directa amb el govern central. Malgrat aquestes darreres opcions, però, hi ha fins a una desena noves plataformes que podrien buscar el seu espai electoral el 14-F. Es tracta de formacions amb molt poc pes i opcions escasses d'accedir al Parlament, però que demostren l'extraordinària fragmentació de l'independentisme més abrandat i la seva profunda distància i, fins i tot, enfrontament amb les grans formacions sobiranistes i unilateralistes —JxCat i la CUP, sobretot—, a qui aconseguiran 'rascar' uns quants milers de vots.
Un batibull de sigles
En concret, hi ha fins a nou possibles candidatures de l'independentisme més unilateralista que es podrien presentar en solitari al Parlament —deu si comptem Demòcrates de Catalunya en cas que s'acabin presentant sense formar coalició amb cap altra formació. Solidaritat Catalana per la Independència, que va tenir quatre diputats al Parlament entre 2010 i 2012, podria tornar a presentar-se. El partit el lidera ara el jurista Roger San Millán, després que el dirigissin noms com Joan Laporta, Alfons López-Tena o Núria Cadenes.
La formació de Jordi Graupera, Primàries Catalunya, és un altre dels partits que podria intentar l'assalt al Parlament després de fracassar en el seu intent d'entrar a l'Ajuntament de Barcelona el maig de 2019. La polèmica formació Front Nacional de Catalunya, amb fort caràcter identitari, també prepara les seves primeres eleccions autonòmiques. A les municipals passades van obtenir una regidora a Ripoll, però ja ha deixat el partit, passant a ser no-adscrita i fundant una escissió, Aliança Catalana, que caldrà veure si també vol concórrer als comicis al Parlament.
Hi ha encara quatre partits més amb possibilitats de presentar-se a les eleccions del proper mes de febrer. Es tracta de la plataforma de l'Assemblea de Represaliats i Activistes (ARA), amb noms com Roger Español o Tamara Carrasco, entre d'altres; Força Catalunya, de l'empresari Santiago Espot; Directe 68, dirigit per David Raventós; Som Catalans, del geògraf Enric Ravello; i la Plataforma Donec Perficiam, una escissió de l'ANC sorgida aquest diumenge que vol aglutinar les altres vuit formacions sota una de sola. Un autèntic batibull de sigles independentistes sense precedents en unes eleccions autonòmiques.