Espanya està a punt de complir el quart mes des de l'entrada en vigor del tercer estat d'alarma durant tota la pandèmia, el segon a nivell nacional després que a la tardor va ser declarat només a Madrid i amb els enfrontaments entre el govern espanyol i la Comunitat de Madrid. I tot apunta que finalment l'executiu no té intenció d'aixecar-lo fins que finalitzi el seu actual termini de sis mesos el pròxim 9 de maig.
Tot i que en un principi, la decisió final havia de ser presa en total cogovernança, sembla que finalment no serà així. Pedro Sánchez podria anunciar en les pròximes hores la seva intenció de complir estrictament amb la pròrroga de sis mesos, aprovada el novembre a la cambra baixa, tot i que sense haver-ho consultar abans amb les comunitats autònomes, tal com es va comprometre fa uns mesos.
I és que una vegada es va aixecar l'estat d'alarma a Madrid, i després d'alguns problemes judicials que van obligar a aixecar alguns tancaments perimetrals, el govern espanyol va prendre la decisió d'aprovar l'estat d'alarma a nivell nacional. Amb això es volia donar un instrument jurídic als governs autonòmics perquè poguessin aprovar una sèrie de restriccions, com el toc de queda nocturn o el tancament de bars i restaurants.
Però després dels 15 primers dies de vigència, l'executiu no ho va tenir fàcil per aprovar la pròrroga desitjada que, des del principi, va ser plantejada de manera excepcional per una duració de sis mesos. Des del PP fins als seus socis d'ERC, es van negar en un primer moment a donar el seu sí al govern espanyol.
Finalment, van aconseguir tirar endavant la pròrroga al Congrés dels Diputats, però no sense abans tenir unes certes condicions. El compromís del president va ser analitzar si era convenient aixecar l'estat d'alarma uns mesos després. La seva continuïtat durant l'abril i maig, depenia de la seva aprovació per part del Consell Interterritorial de Salut, on participen el ministeri i les conselleries de Sanitat. A més, la decisió havia de ser convalidada en una conferència de presidents autonòmics.
Un altre dels compromisos adquirits va ser que el ministre, ara ministra, de Sanitat comparegui cada mes per avaluar la situació epidemiològica i que el mateix Sánchez ho faci cada dos mesos al Congrés. I a l'espera de la seva compareixença bimensual de demà, la portaveu de l'executiu, Maria Jesús Montero ja deixava entreveure el possible anunci de Sánchez: «No hi ha res que aconselli la retirada de l'estat d'alarma, i no ens podem precipitar amb la desescalada», afirmava en roda de premsa.
Farà balanç i explicarà la seva decisió al Congrés dels Diputats
Montero confirmava la compareixença al Congrés que farà el president aquest dimecres per fer balanç de la pandèmia, tot i que ella mateixa feia un avanç. Recordava que el 25 d'octubre quan es va declarar l'estat d'alarma «teníem 362 casos d'incidència acumulada» i avui, a l'espera de l'informe d'aquest dimarts, estàvem a 252.
També ha insistit en el fet que els governs autonòmics tenen les eines per «restringir la mobilitat» i que encara no és moment per «abaixar la guàrdia». Tot i reconèixer que Espanya està sortint del risc extrem, fet que s'ha produït aquest dimarts, la realitat és que «encara és una xifra que preocupa a la comunitat científica».
Per aquest motiu, ha tornat a recalcar l'objectiu que té marcat el govern espanyol i és aconseguir baixar dels 50 casos per cada 100.000 habitants. «Només llavors tindrà sentit retirar els poders per restringir la mobilitat que tenen ara mateix les autoritats delegades competents, que com marca el decret de l'estat d'alarma són els presidents autonòmics», explicarà la portaveu del govern espanyol.