Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona ha descobert una nova espècie de ximpanzé ja extingida que no es coneixia fins ara. En concret, exemplars d’aquesta espècie animal es va aparellar amb els bonobos, uns primats molt similars als ximpanzés, amb el resultat de descendència.
La investigació, encapçalada pel català Tomàs Marquès-Bonet amb Martin Kuhlwilm, ambdós del centre barceloní, corrobora així les dades descobertes fa poc pel mateix institut, que va concloure que els ximpanzés i els bonobos s’havien creuat amb el resultat de descendència fèrtil fa més de 400.000 anys. En aquell període, segons l’estudi, haurien conviscut els bonobos, els ximpanzés actuals i la nova espècie descoberta, separades per un riu durant les èpoques de pluja.
Els responsables de l’estudi, publicat recentment a la revista ‘Nature Ecology and Evolution’, asseguren que el riu Congo va separar els simis fa 3,5 milions d’anys però en períodes de sequera s’aparellaven. La investigació, doncs, conclou que fa 400.000 anys es van acabar creuant els bonobos i els ximpanzés ancestres, donant lloc a la nova descendència.
Un minuciós treball per desxifrar els ADN
L’estudi va consistir en la comparació del genoma de 59 ximpanzés i 10 bonobos salvatges moderns i es van identificar fragments molt petits d’ADN que no podien venir d’un simple encreuament de les dues espècies. Com que els bonobos van donar senyals clars que contenien aquest nou ADN, cosa que no es va trobar en els ximpanzés, la conclusió final va ser que, antigament, hi va haver una tercera espècie de ximpanzé a centre-Àfrica.
En aquets sentit, els experts creuen que el fet que els bonobos continguin encara fragments d’aquest ADN voldria dir que han aprofitat l’encreuament amb ximpanzés per evolucionar, com ara millorar l’adaptació a diferents fonts d’alimentació o reforçar el seu sistema immunològic.
La troballa és molt important, ja que l’ADN és molt difícil que es conservi en fòssils de simis a la selva tropical per les condicions geològiques i climatològiques. Per tant, el fet que els bonobos continguin encara fragments d’aquest ADN és molt important, ja que també pot contribuir en l’estudi de l’origen dels humans.
- També et pot interessar: Mor el cargol George de Hawaii, l’últim exemplar de la seva espècie