Fa anys que l'energia eòlica ha creat diferents conflictes a la Terra Alta, les empreses no han complert amb els convenis acordats i els ajuntaments han acabat a judici per poder cobrar, els llocs de feina promesos no han sigut reals i, l'última dada destacada és que les zones amb més aerogeneradors han patit una despoblació considerable. Ara, després d'anys sense cap actuació, les promotores volen construir tres noves centrals a la Terra Alta tot i haver-hi altres zones amb nous projectes. És el cas de l'Alt Empordà, que tenen previstos deu nou projectes autoritzats i en tràmit i, en canvi, encara no s'hi ha instal·lat cap molí.
La lluita contra la massificació eòlica
Fa més de dues dècades que els sectors de la Terra Alta van començar la seva lluita en contra de la massificació eòlica al territori i ara, amb la voluntat de construir les tres noves centrals, aquesta lluita torna a guanyar força entre els sectors econòmics i socials de la Terra Alta. El portaveu de la plataforma en Defensa de la Terra Alta, Xavier Fortuño, ha manifestat el seu descontentament amb aquest nou projecte i ha recordat que «els ajuntaments negociaven per la seva banda, mai a nivell comarcal es va portar el tema a debat, cadascú jugava les seves cartes per separat». Fortuño ha afegit «van començar a ploure projectes, a fer-se grans línies d'evacuació d'energia i van arribar les obres que van malmetre el paisatge i la memòria i la dignitat dels combatents de la Batalla de l'Ebre».
Ara, el Consell Regulador de la DO Terra Alta, juntament amb la plataforma l'Ateneu Popular la Pastora, han pressionat, i han aconseguit, que les forces polítiques del Consell Comarcal estiguin en conta de la implantació de noves centrals. D'altra banda, els moviments socials volen alcaldes que també estiguin en contra de les noves centrals i que estiguin disposats a lluitar contra les administracions.
El Govern de la Generalitat s'implica en la lluita
Aquesta nova lluita va començar a principis d'aquest any en una reunió a Gandesa. El president de la Generalitat Quim Torra, i la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, van negociar amb l'empresa Naturgy, de Gas Natural, perquè traguessin de la comarca els nous parcs i els trenta aerogeneradors. Després d'uns mesos sense cap moviment ni cap paraula, Territori va aprovar al març els plans urbanístics especials de les tres centrals i la consellera Chacón, per Setmana Santa, va tornar a Gandesa per anunciar la derogació de la normativa que regula les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP).
La notícia va ser celebrada a la comarca però no es conformen en invalidar un decret que s'ha demostrat «un fracàs». Demanen que tingui un efecte retroactiu i que els parcs tramitats a l'empara d'aquesta normativa, a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, es puguin aturar. Si s'hagués d'indemnitzar les promotores com preveu Empresa, la plataforma considera que ho hauria d'assumir la Generalitat. «Seria el preu a pagar per no fer bé les coses», recordava Fortuño. La DO Terra Alta ha iniciat una contenció administrativa contra la tramitació de les tres centrals noves.
La ZDP amb majúscules
El decret 147/2009 que ara derogarà el Govern regulava la segona fase d'implantació eòlica al país. Es basava en vuit Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) a l'Alt Empordà, la Segarra i la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i l'Alt Camp, la Ribera d'Ebre i el Baix Camp, el Segrià i la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, i l'Anoia i la Segarra. En deu anys, només s'han tramitat tres noves centrals a Catalunya —i una quarta ha començat també els tràmits a la Fatarella—. Totes, a la Terra Alta. A la zona nord de la comarca amb la normativa anterior es van instal·lar 184 aerogeneradors. Produeixen el 25% de l'energia eòlica de tot el país. La comarca representa el 0,16% demogràfic. Amb 30 nous molinets en tràmit, la mitjana de producció gairebé es duplicaria fins al 45%.
El mapa eòlic es va intentar invalidar, es van presentar al·legacions i també un contenciós, però només van anar desapareixent els projectes d'altes ZDP, excepte, «estranyament», els de la Terra Alta. «Sembla que aquí és la terra on ha d'anar a caure tot. Potser és que políticament algú hi té interès», ha lamentat el portaveu de la plataforma. «Ja no sabem si hi ha més vinya o més molins a la Terra Alta», ha ironitzat el secretari del Consell Regulador de la DO del vi, Jordi Rius.
Despoblació agreujada
La DO Terra Alta ha sumat nous arguments contra la massificació. «L'energia eòlica no reequilibra el territori ni contribueix a fixar la població», recorden des del Consell Regulador del vi. Segons dades de l'IDESCAT, la davallada de població a la Terra Alta ha estat de l'11% des del 2008, i la pèrdua d'habitants ha estat més significativa als pobles on l'energia eòlica està instal·lada. «Això havia de ser justament el contrari, havia de crear riquesa i llocs de treball», ha recordat Rius.
Els projectes que s'han reactivat ara es basen en dades demogràfiques de fa deu anys, la cartografia és antiga, i en molts aspectes, com es van començar a preparar fa una dècada, no s'adapten a la realitat actual de la comarca. Aquests són els principals arguments en què es basarà el contenciós que intentarà tombar els parcs.
«Ara no els volem perquè a la Terra Alta hi ha un futur evident basat en l'agricultura. L'enoturista assenyala cada vegada que ve els molts molins que tenim», ha apuntat Rius. «Nosaltres ja hem complert, som els que en tenim més. Esperem que algú tingui seny i vegin que ja n'hi ha prou», ha afegit Fortuño. «El jovent s'exilia, no torna perquè aquí no té oportunitats. Hem dit prou i la Generalitat ho hauria d'entendre i buscar alternatives», s'ha sumat l'alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch.
El quart parc a la Fatarella
De fet, en plena polèmica per les tres centrals de Naturgy, Copcisa va fer la petició a Empresa per reactivar la tramitació d'un quart parc, el Fatarella Nord. Blanch recorda que se senten emparats en l'oposició unànime a la implantació eòlica que ha mostrat el Consell Comarcal de la Terra Alta però els ajuntaments estan venuts a la decisió del Govern. «Lluitarem perquè la massificació no vagi a més», ha recordat.
La falta d'un plantejament unitari fa vint anys és per alguns batlles una lliçó apresa. No s'atreveixen a dir si la comarca es va vendre barat a l'energia eòlica però durant aquests anys els ajuntaments han hagut de batallar contra les empreses, cadascú pel seu compte perquè van negociar cadascú pel seu compte. La Fatarella ha cobrat per via judicial la llicència d'obres, Batea ha necessitat l'empara d'un jutge perquè es complissin els acords del conveni, i en són només alguns exemples. «Va faltar un plantejament comú per veure com es revertia a nivell de comarca. Tenim mancances d'energia i comunicacions, les empreses deixen una sèrie de diners però si haguéssim anat tots a una, la cosa hauria estat diferent i potser s'hauria creat més feina i tindríem més mitjans», ha reconegut Blanch.
«Ens venien les centrals com una oportunitat per al territori. Ens han destruït part de l'actiu que tenim a la comarca», ha recordat Gerard Ubalde, membre de l'Ateneu la Pastora. Ni es va donar feina quan les van construir —les empreses van portar de fora els seus treballadors—, ni per mantenir-les —una desena de persones de tota la comarca hi treballa—. A més a més, mentre que a països com França o Dinamarca les empreses reverteixen entre el 25% i el 30% dels seus beneficis en l'àmbit públic dels territoris on s'instal·len, a la Terra Alta estan retornant com a màxim un 3%. Tampoc els beneficis que reben els propietaris dels terrenys privats on es posen els molins acaben creant riquesa.
Set parcs eòlics aturats a l'Alt Empordà
Un altre punt on s'havia previst la instal·lació de parcs eòlics era a diverses poblacions de l'Alt Empordà. De fet, la Generalitat n'havia autoritzat set, cinc dels quals a les localitats de la Jonquera, Biure i Campmany, però cap d'aquests pobles ha vist que s'aixequés un sol molí. El motiu esgrimit aleshores —fa prop d'una dècada— més que la xarxa elèctrica actual no té prou capacitat per poder evacuar l'energia que generarien els molins que s'hi instal·larien.
Ara, amb la presència de la Línia de Molt Alta Tensió (MAT) tampoc s'han començat a desencallar els projectes, malgrat que alguns dels parcs eòlics estan projectats al voltant del recorregut de la nova xarxa. Pel que fa als altres dos parcs, l'associació Eliocat assegura que no s'aixequen per la poca voluntat política dels dos municipis que els haurien d'acollir, Colera i Portbou. En aquests dos casos, els molins no es podrien connectar a la MAT, ja que requeriria una gran instal·lació, i haurien d'anar per la xarxa costanera que és més dèbil.
A més, també estarien en tramitació tres parcs més previstos a la comarca. En total doncs, la previsió és que l'Alt Empordà tingui deu parcs eòlics, però, de moment no hi ha cap molí. A més, per part d'algunes associacions ecologistes també s'ha recordat que la tipologia de vent de l'Alt Empordà no és l'idoni per aquests parcs. En aquest sentit, recorden que la Tramuntana no és un vent constant, i que quan bufa ho fa amb ràfegues fortes, que en alguns casos obligarien a bloquejar per seguretat els molins.