Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Una investigadora treballant al laboratori de la vacuna russa contra el coronavirus Sputnik V

«Males notícies» després d'un nou descobriment sobre la Covid: «Pot canviar-ho tot»

Els científics han descobert que el nou coronavirus està buscant activament maneres de millorar la seva propagació

Una investigadora treballant al laboratori de la vacuna russa contra el coronavirus Sputnik V
Els científics creuen que el coronavirus està millorant la seva adaptació a l'entorn | FIDR

«Són males notícies. El coronavirus està canviant i canviant, però està conservant per a si mateix les coses que són més útils o interessants». Ho diu el professor de bioinformàtica Gustavo Caetano-Anolles, autor principal d'un estudi de la Universitat d'Illinois sobre la mutació del virus causant de la Covid-19.

L'estudi, publicat a la revista científica «Evolutionary Bioinformatics», adverteix que el virus està aconseguint una adaptació contínua entorn de l'hoste gràcies a una sèrie de mutacions que el converteixen en un virus més eficaç en la propagació.

Segons Tre Tomaszewski, un altre dels investigadors, «en el desenvolupament de la vacuna és necessari saber a què s'estan adherint els anticossos. Noves mutacions podrien canviar-ho tot, incloent-hi la forma en què es construeixen les proteïnes, la seva forma». El científic creu que es tracta d'informació molt important per al desenvolupament de vacunes i altres teràpies.

En la recerca, els científics han rastrejat la taxa de mutació del virus al llarg de tots aquests mesos, començant amb el primer genoma del SARS-*CoV-2 al gener i continuant amb més de 15.300 genomes al maig. La conclusió és que en algunes parts del món encara s'estan produint mutacions que permeten al virus adaptar-se a l'entorn.

Els científics van descobrir que, després d'un període inicial de canvis ràpids, el virus va començar una desacceleració en la taxa de mutació. No obstant això, una mutació, la 614, es va apoderar de tota la població al març i abril. Tomaszewski assegura que «l'espiga era una proteïna completament diferent del principi».

Segons l'expert, és la responsable de l'adhesió a les cèl·lules humanes i ajudar a injectar el material genètic del virus en el seu interior per a ser replicat. El professor Caetano-Anolles explica que «per alguna raó, això ha d'ajudar el virus a augmentar la seva propagació i infectivitat en entrar en l'hoste, o en cas contrari la mutació no es mantindria».

El converteix en un virus més letal?

Un estudi anterior va desvelar  que la mutació va dotar al coronavirus d'una major càrrega viral i una major potència per a infectar, encara que no es va detectar cap efecte en la gravetat de la malaltia. 

En un altre estudi, no obstant això, es relacionava el canvi amb una major taxa de mortalitat. Els autors del present estudi creuen que la mutació afecta l'entrada en les cèl·lules hoste i per tant és crítica per a entendre la transmissió i propagació.

Pel que respecta a la letalitat del virus, són més escèptics i creuen que cal confirmar les sospites. En la seva opinió, l'augment de la variabilitat no aleatòria de les proteïnes suggereix que el virus està buscant activament maneres de millorar la seva propagació.