Ja hi tornem a ser. Aquest dissabte torna a ser Sant Jordi i si no cau un aiguat, cosa gens descartable, els ciutadans tornaran a prendre els carrers i les places de la província. El fet que l'esdeveniment caigui en cap de setmana, combinat amb una pulsió de fer vida a l'aire a lliure que sembla que darrerament s'ha estès com un virus contagiós, fan preveure una diada concorreguda i colorista.
Els espais, els de sempre. A la ciutat de Tarragona, la Rambla continuarà sent l'epicentre de la festa popular, amb una subseu que s'instal·larà a baix al port, al Moll de la Costa. A Reus, després d'un any experimental al parc de Sant Jordi, les parades de llibres i roses tornaran al Mercadal, perquè era un canvi de tradició massa dràstic per a la capital del Baix Camp. A Valls, al Vendrell o a Montblanc els escenaris seran els habituals al nucli urbà de les ciutats, i la sensació de normalitat un cop superada definitivament la pandèmia s'imposa arreu. Fins i tot la festa torna a Mont-roig i a Miami, després de dos anys d'absència.
El que tampoc canvia és la comesa lúdico-comercial de la jornada, que és passejar una estona, felicitar-se per ser un poble tan abocat a la cultura i tornar a casa i comprar. Sempre s'ha de comprar algun llibre, que no sigui dit. I si no es pot robar alguna rosa pansida, doncs també es pot adquirir, que a Mercabarna tenen les neveres plenes de flors i s'ha d'aixecar el país. De floristeria no n'entenc un borrall, i de llibres tampoc massa. Però com pontifiquem cada any a TarragonaDigital, és un bon moment per donar suport als camells locals de la cultura, que són les editorials i els autors tarragonins.
Posa un autor local a la tauleta de nit
Amb aquesta màxima del comerç de proximitat, doncs, hem seleccionat algunes novetats de quilòmetre zero per si no sabeu què comprar. Regalar un llibre tarragoní us farà quedar com a persones compromeses amb el 'territori' i amb la grandesa provincial. Cal recordar sempre que l'important no és llegir-se els llibres sinó comprar-los i compartir-ho a les xarxes socials. Som-hi doncs. Una selecció que, com sempre, no té voluntat exhaustiva i es basa en criteris de qualitat, representativitat territorial i les fílies personals del cronista —en les presències— i les fòbies —en les omissions. L'ordre no vol dir res, en principi.
1 — La mar de Tarragona, de Jaume Folch (Publicacions de la URV)
Comencem amb un llibre bonic i de divulgació científica. S'hi recullen els resultats de diversos estudis sobre l'estat del litoral i el fons marí de la nostra costa, gràcies als investigadors de la URV i la coordinació del biòleg marí Jaume Folch. La publicació ens mostra la increïble diversitat de la mar tarragonina i ens adverteix dels perills que corre i de la seva amenaça de desaparició. A més a més, està il·lustrat amb fantàstiques fotografies subaquàtiques. I a tothom li agrada mirar fotos de peixets.
2 — Antologia sentimental de la música catalana, de Joan Magrané (Peu de Mosca)
Acaba de néixer a la Selva del Camp una nova editorial, Peu de Mosca, fruit de la vocació i voluntat d'un grup de joves lletraferits selvatans. La nova empresa arrenca amb dos llibres que són tota una declaració d'intencions dels seus impulsors. Per una banda, una nova edició del primer poemari de Gabriel Ferrater, Da Nuces Pueris, que s'insereix en la commemoració del centenari del poeta reusenc que se celebra aquest 2022. El volum està il·lustrat per la riudomenca Alba Domingo.
D'altra banda, Peu de Mosca ha convençut el compositor de la Selva Joan Magrané —reconegut mundialment— per recopilar en un llibre una sèrie d'articles sobre música clàssica catalana apareguts a la premsa digital. Per a l'ocasió, Magrané ha revisat els textos, els ha enriquit i n'ha afegit de nous, donant un aire d'assaig unitari i, alhora de manual introductori per entendre les grans figures de la música catalana del segle XX com Morera, Garreta, Toldrà o Mompou. Així com l'atenció personalitzada a dos grans compositors del Camp de Tarragona com són el vallenc Gerhard i el riudomenc Guinjoan.
Magrané es revela, a banda de la seva faceta musical, com un gran assagista que combina de manera singular erudició, esperit divulgatiu i un gran compromís amb la seva tradició. A més a més, està excel·lentment escrit i ple d'idees artístiques i relacions enlluernadores.
3 — L'art de la pintura, de Gabriel Ferrater (Obrador Edèndum)
La celebració de l'Any Ferrater és omnipresent en la temporada cultural catalana. Però donada l'exigua producció del poeta reusenc, es fa difícil trobar mandanga nova que els seus fanboys no coneguin. Abunden les recopilacions de textos, les reedicions dels poemaris i les aproximacions biogràfiques. No és del tot un inèdit, però l'editorial de Santa Coloma de Queralt ha tingut la feliç idea de traduir primer cop al català els articles sobre pintura i crítica d'art de Gabriel Ferrater que el seu germà Joan havia reunit en el volum en castellà Sobre la pintura.
La traducció ha anat a càrrec de l'erudit Josep Batalla i és una gran oportunitat per gaudir de la intel·ligència analítica de Ferrater aplicada a l'art plàstic.
4 — Llet de glacera, d'Alba Camarasa (Viena)
La poetessa valenciano-reusenca té al mercat dues novetats, que han coincidit en el temps perquè han estat recentment guardonades amb sengles premis, en el que configura ja una carrera poètica més que consolidada. El primer poemari és Corpus, guanyador de l'últim premi Gurmesind Gomila de Maó i que ha publicat Adia Edicions.
L'altra obra nova de trinca de Camarasa és Llet de glacera, un llibre de poemes que va vèncer al premi Vila de Martorell i que ha publicat Viena Edicions. Dues ocasions esplèndides per descobrir-la.
5 — Mogador, de Marie Jo Barbier (Arola)
Una cosa curiosa. Mogador és la primera novel·la, o una autobiografia novel·lada, de la psicòloga tarragonina Marie Jo Barbier. Part, com el seu nom indica, d'una de les grans sagues de vinaters tarragonins, el llibre explica la història de com la família —que aquí és batejada com De Ré— s'instal·la a Catalunya quan la fil·loxera arrasa la seva Provença originària.
Un llibre especialment indicat per a la comunitat —nombrosa i ociosa fora del temps de verema— del vi regional, ple d'anecdotari i referències per a connoisseurs, com diuen al Priorat. Està escrita en espanyol, però ningú no és perfecte.
6 — Tarragona, el rastre del sutge, de Rafa Marrasé (Lo diable gros)
Periodisme d'investigació i denúncia. Això és el que promet el mitjà de comunicació Porta Enrere, un diari digital fruit de la dedicació i la banya del periodista Rafa Marrassé. Des de 2016 aquesta publicació tarragonina publica reportatges en profunditat sobre temes social i polítics de la ciutat, havent destapat en molts casos actuacions administratives i industrials si més no de legalitat i ètica dubtoses. Un mitjà que s'ha guanyat la certificació d'independència i que se sol llegir en la intimitat dels despatxos.
En aquest volum es recull una selecció d'aquests articles, escrits amb profusió de dades i un estil que persegueix el pur rigor informatiu.
7 — Poesia completa, de T.S. Eliot (1984)
Un esdeveniment cultural de primer ordre, com és la publicació de l'obra completa d'un dels grans poetes en llengua anglesa de tots els temps, ha tingut la participació decisiva d'un reusenc. El traductor Josep M. Jaumà ofereix la seva ingent feina de versionar al català tota la producció poètica de T.S. Eliot i el resultat és un volum imprescindible en qualsevol biblioteca que vulgui impressionar les visites.
El gran renovador del discurs poètic del segle XX i premi Nobel de literatura queda doncs a la disposició del lector en català. Encara que ja hi havia hagut temptatives de traducció de la seva gran obra La terra erma, ara es pot gaudir de tota la seva producció poètica en un sol llibre.
8 — La verda és porta, de Joan Todó (Godall)
L'escriptor de la Sénia ens porta per aquest Sant Jordi la seva obra més important i ambiciosa. Una biografia del prioratí Quim Soler que és molt més que un resum de la vida i l'obra de l'autor. Todó hi traça una radiografia de la societat literària catalana dels anys setanta que arrossega els seus vicis i virtuts fins avui.
Alhora és un relat apassionant de la relació entre biografiat i biografiador, i una subversió total del gènere. Un dels millors llibres de l'any —el millor de l'any en el nostre àmbit provincial— que ha rebut tota mena d'elogis de la crítica i el Premi Finestres 2021 a la millor obra publicada en català.