Sembla que l’anhelada connexió de l’A-27 que ha d’unir les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, i alhora les ciutats de Tarragona i Montblanc, haurà de superar tots els avatars possibles abans de la seva finalització. Després d’anys de demora i d’una paralització de les obres de més de 24 mesos, durant el febrer de 2019 es van reprendre els treballs del túnel del Coll de Lilla, aquesta vegada sembla que de manera definitiva. La crisi del coronavirus, però, ha fet trontollar de nou el projecte i el calendari d’execució de les obres que, malgrat tot, segueixen el seu curs habitual.
El pressupost actual és d’uns 115 milions d’euros i les actuacions d’aquesta infraestructura són complexes i han patit molts entrebancs, ja que s’han hagut de replantejar en diverses ocasions a causa de les argiles expansives que hi ha en el terreny. De fet, aquest contratemps ha suposat fer una lleugera modificació del traçat de la via i un increment de 31 milions d'euros en la inversió.
Aturada de dues setmanes
Una de les primeres conseqüències que ha tingut la pandèmia del coronavirus en el projecte ha estat l’aturada de les obres durant la segona quinzena del mes de març passat. El Govern espanyol va optar per aplicar aquesta mesura contundent en totes les obres públiques i privades de la província per tal de frenar la propagació del virus.
Davant d’aquest escenari, Martí Barberà, el regidor d'Actuacions Públiques de l’Ajuntament de Valls, en declaracions a TarragonaDigital ha assegurat que des del consistori es fa un seguiment de les afectacions que la represa dels treballs pot generar als accessos i camins, a més de comprovar que es compleix el calendari de les obres previst. «És un projecte que esperem que ara sí que es respectin els terminis i les inversions, tot i que el Ministeri de Foment, en tot aquest temps, mai ha acabat de dir-ho d’una forma clara», exposa.
Una infraestructura bàsica en la recuperació econòmica
Els governs municipals de Montblanc i Valls coincideixen que la futura connexió de l’A-27 entre Tarragona i la Conca de Barberà és una infraestructura bàsica per al territori, i més en aquests moments en què cal sumar esforços per a una ràpida recuperació econòmica després de les greus afectacions que causat la crisi de la Covid-19.
En aquest sentit, Barberà adverteix que «l'execució del Coll de Lilla no pot patir cap més demora perquè el retard de l'A-27 està generant un greuge comparatiu molt important i perquè deixa incomunicades infraestructures essencials del territori, com són el Port de Tarragona, l'Aeroport de Reus, l'estació TGV i tota l'àrea econòmica del Camp de Tarragona, amb l'interior de Catalunya i la resta de la Península».
Per la seva banda, Josep Andreu, l’alcalde de la vila ducal, ha estat un dels màxims reivindicadors de l’acabament del quart i últim tram de l’autovia. Ara, amb la celeritat que sembla que han agafat les obres, demana que es mantingui «el bon ritme dels treballs per tal que el túnel de més d’1,5 quilòmetres de longitud pugui quedar enllestit a finals de l’any 2021».
De fet, durant aquests anys, els diversos retards en la finalització de l'A-27 ha comportat, també, una sobresaturació de diverses vies secundàries, com la carretera d'Alcover o la C-14. Són carreteres que no han estat projectades per absorbir el trànsit que albergarà la nova autovia i aquest fet ha suposat un augment de la perillositat i la sinistralitat en aquest punt.
Preocupació a Lilla per l’augment de les esquerdes
Durant la tardor de l’any passat, en la primera fase de les voladures que havien de servir per iniciar la perforació del túnel, diverses cases de la població de Lilla, a tocar de les obres, es van veure afectades estructuralment per l’aparició d’esquerdes i la caiguda d’alguns elements arquitectònics. Més de mig any després, ja es comptabilitzen més d’una trentena d’habitatges afectats per la intensitat de les explosions, tot i que sembla que ara els danys ja no augmentaran més pel fet que els treballs s’han allunyat del nucli urbà.
Amb tot, l’alcaldessa de la pedania, Glòria Rovira, assegura que té dubtes que després de les obres es reparin els desperfectes ocasionats i «si no és així, podríem emprendre mesures legals». També evidencia que els treballs provoquen molt de malestar al veïnat, ja que «generen soroll, pols, i es malmet d’una forma molt preocupant l’entorn, els camins i el medi ambient».