L'empresa Ocine està de celebració durant aquest 2018. Celebra els seus 75 anys com a empresa dedicada a l'exhibició cinematogràfica i arriba a aquest aniversari amb bona salut, musculada i amb unes previsions de creixement optimistes pels pròxims anys. Això té un mèrit afegit; a més de ser prou destacable, avui dia, que una empresa prosperi, en un entorn complicat com el cinematogràfic agafa especial rellevància.
Per conèixer de primera mà aquestes previsions de creixement i fer memòria de quan i perquè Ocine va decidir ampliar fronteres des de la seva Girona natal fins a Tarragona, hem volgut parlar en aquesta entrevista amb Jordi Agustí, un dels tres germans que, juntament amb el seu pare, Narcís, piloten en aquests moments Ocine, l'empresa familiar que va començar l'any 1943, Joan Agustí, i que han continuat i fet créixer durant tots aquests anys el seu fill Narcís i ara els seus néts.
En un moment en què costa atraure el públic més jove a les sales de cinema de forma habitual i on les plataformes de VOD (Netflix, Amazon Prime, HBO o Movistar+, principalment) han arribat per quedar-se i estan canviant ràpidament els hàbits de consum de continguts audiovisuals, tant de joves com de no tan joves, des d'Ocine han organitzat aquesta setmana una sessió d'anàlisi i de treball que sota el títol 'L'experiència del cinema en el futur: Nous públics i noves necessitats dels espectadors' ha servit perquè una sèrie d'experts i de ponents vinculats d'una manera o l'altra al sector audiovisual i digital donin la seva visió de la situació actual i de les perspectives de futur.
L'acte, que es va celebrar a les instal·lacions del multi cinemes d'Ocine a Girona, va comptar amb la intervenció de Berta Segura, CEO de DMentes, Claudia Dans, Executiva de Màrqueting de South Summit, Fernando de la Rosa, CEO de Foxize, Edmond Roch, director i productor i Eduardo Escudero, Director de Negoci d'A Contracorriente Films. El presentador i moderador de la jornada va ser el llibreter i activista cultural gironí Guillem Terribas, president del Cinema Truffaut-Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i autor, entre d'altres, del llibre 'Alegra'm la vida', un interessant i entranyable relat en primera persona de la seva passió pel cinema i d'infinitat d'anècdotes sobre el setè art, viscudes dins i fora de les sales de cinema gironines.
Narcís Agustí: «El cinema no desapareixerà com no ho han fet els llibres ni el teatre»
A l'inici de l'acte va intervenir Narcís Agustí, president d'Ocine, qui va afirmar amb ple convenciment que «el cinema no desapareixerà, com no han desaparegut els llibres, ni tampoc el teatre». Un desig compartit per milions de persones que pronunciat per algú que durant aquests tres quarts de segle les ha vist de tots colors i ha estat capaç no només de no deixar morir el cinema sinó de fer-lo créixer i possibilitar que ben entrat el segle XXI se segueixin apagant cada dia els llums de la sala perquè comenci la projecció, és francament esperançador.
Berta Segura: «El cinema necessita nous llenguatges»
DMentes és una consultora que analitza les dinàmiques i necessitats de les noves generacions, no només dels Mil·lenials, sinó també de les generacions posteriors, la Zeta (dels 13 als 25 anys) o la Alpha (nens i nenes d'entre 4 i 12 anys). Des d'una perspectiva del cinema com a negoci que ha de ser capaç d'atraure els nous públics a les sales, Segura apuntava al fet que el cinema ha d'esforçar-se per connectar amb les noves generacions que han trobat en les plataformes VOD una alternativa a anar al cinema. Entre les propostes que va deixar sobre la taula hi ha les de deslocalitzar les sales de cinema, tematitzar-les, donar-hi un valor afegit, més enllà de veure la pel·lícula... en definitiva, «que el cinema sigui capaç d'avançar cap a nous llenguatges més propers a l'entreteniment».
Claudia Dans: «El cinema ha de ser una experiència que no es pugui viure a casa»
Dans compleix el perfil de persona jove que va poc al cinema. Ho atribueix a que té alternatives més atractives pel seu temps d'oci i a que el cinema no ha avançat tan de pressa per adaptar-se a les necessitats de la Joventut. Pel que fa al preu, assegurava que pot ser un condicionant ara mateix però que podria no ser-ho si l'experiència que oferís el cinema li interessés més. Altre cop es van posar sobre la taula les plataformes Netflix, HBO i similars com a principal via d'accés indispensable a continguts audiovisuals per part del públic jove. En aquest cas, Dans reconeixia que «no m'importa esperar per veure una pel·lícula. Que s'estreni al cinema m'és igual, ja la veuré més endavant».
Fernando de la Rosa: «És molt difícil pensar el futur segons què fem en el present»
Fernando de la Rosa és CEO de l'exitosa plataforma educativa en matèries digitals, Foxize. La seva visió de la situació present i futura del cinema es va centrar també en el client final, l'espectador. Posant especial èmfasi en el canvi tant «bèstia» que s'està produint, de la Rosa va remarcar la necessitat de segmentar cada vegada més el producte («Cinc sessions de la mateixa pel·lícula cada dia? Totes les pel·lícules al mateix preu a totes les sessions?, Totes les pel·lícules promocionades de la mateixa manera? Totes en el mateix format?») i a la vegada va alertar de les dinàmiques digitals, ja que «qui guanyi la batalla, ho guanyarà tot i els altres desapareixeran. Ens imaginem dos Google o dos Amazon?» De la Rosa va incidir també en en el fet que els exhibidors han d'escollir i fer una aposta perquè el públic de cinema vagi més al cinema, per atraure el públic que no hi va mai o per crear nous productes i serveis. «Tot no es pot fer bé. S'ha d'escollir un camí».
Edmon Roch: «La competència és sana i ens obliga a ser millors»
Edmon Roch és gironí i jugava a casa, amb amics que l'han vist créixer professionalment fins a convertir-se, amb Ikiru Films, en un dels productors més reputats d'Espanya. Guillem Terribas el va definir com «el Gironí més internacional». I és que la llista de pel·lícules que ha produit és llarguíssima: 'El niño', 'Las aventuras de Tadeo Jones', 'Atrapa la bandera', 'Séptimo', 'Biutiuful', 'El cuaderno de Sara', 'El Pacto' o 'Yucatan' entre moltes d'altres. I segueix imparable. Ara mateix té en producció diversos projectes entre els quals destaquen una sèrie: 'Justo antes de Cristo', que es podrá veure per Movistar Plus i Tadeo Jones 3.
Roch va començar la seva intervenció dient que «sóc un espectador de cinema que produeix pel·lícules. M'agrada consumir cinema assegut a les sales de cinema i m'agrada sortir d'una sala de cinema, millor de com hi he entrat». Amb la intervenció de Roch, el relat va passar a centrar-se més en el llenguatge de la indústria, en el que s'està fent en aquest moment i en com s'està fent. El futur s'ha de conquerir, sí, però partint d'un present en el qual es busca fer bons productes, que interessin al públic i amb els peus a terra. Tal com afirmava Roch: «Jo no començo una pel·lícula sense distribuïdor i exhibidors, sense una cadena de televisió darrera i sense tenir agent internacional»
Què és una bona pel·lícula? Roch va dir que «les meves millors pel·lícules són algunes que no faré mai perquè no són viables, almenys ara mateix». I és que el públic mana i fer cinema és treballar per un públic cada cop més exigent: «la litúrgia del cinema ha de ser millor que un home cinema o que una pantalla de tauleta o mòbil».
Eduardo Escudero: «Hem perdut dues generacions i anem camí de perdre la tercera»
Finalment va intervenir Eduardo Escudero, director de negocis de la distribuidora A Contracorriente Films qui va destacar la importància de l'educació i de les aules com a via d'entrada al cinema. «Una bona experiència en cinema genera més afició per seguir gaudint del cinema». Escudero va donar dades: Es produeixen 1.500 pel·lícules cada any, cada setmana hi ha entre 10 i 13 estrenes. «Hi ha un excés d'oferta per la qual cosa no es pot comunicar cada pel·lícula de la mateixa manera, cadascuna d'elles necessita un vestit a mida, s'ha de personalitzar. Hem perdut ja dues generacions d'espectadors i anem pel camí de perdre la tercera si no hi posem remei».
Entre les idees de futur que també van aflorar en el transcurs de les ponències destaquen la importància de l'educació dels infants per endinsar-los en el bon cinema, el fet que les televisions segueixin programant cinema clàssic, per tenir accés al millor cinema de tots els temps, l'entesa sana i natural que hi haurà d'haver amb les plataformes VOD, 'eventitzar' les pel·lícules per buscar experiències úniques i immersives i comptar amb cinemes implicats per afrontar el futur.
Finalment, un factor importantíssim perquè la màgia de la sala de cinema no desaparegui mai és precisament l'amor pel cinema, la passió que durant setanta-cinc anys ha portat a la família Agustí a tirar endavant amb dedicació, èxit i molt d'esforç una empresa que ha permès fer somiar generacions i generacions d'espectadors. I és que com bé va recordar Guillem Terribas, parafrasejant el mestre François Truffaut: «qui estima el cinema, estima la vida».