L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat aquest dimarts el seu informe sobre la missió a la Xina per a descobrir els orígens del SARS-CoV-2, el coronavirus que causa la COVID-19. Segons les seves conclusions, l'escenari més probable és que la transmissió del virus des de les ratapinyades als humans es va produir a través un tercer animal, mentre qualifiquen la teoria que es va escapar d'un laboratori com «extremadament improbable».
L'equip va arribar el 14 de gener a Wuhan, considerada com la ciutat epicentre de la pandèmia, i, després de dues setmanes de quarantena, va visitar llocs com el mercat majorista de mariscos de Huanan, on es va produir el primer grup d'infeccions conegut, així com l'Institut de Virologia de Wuhan, en el qual s'investiga amb diversos tipus de coronavirus.
En declaracions en una reunió amb els Estats membre, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha lamentat, en qualsevol cas, que la recerca en els laboratoris que treballen amb coronavirus en Wuhan no va ser «prou àmplia». «No crec que aquesta avaluació sigui prou àmplia. Es necessitaran més dades i estudis per a arribar a conclusions més sòlides. Encara que l'equip ha arribat a la conclusió que una fugida de laboratori és la hipòtesi menys probable, això requereix més recerca, potencialment amb missions addicionals en les quals participin experts especialitzats, que estic disposat a desplegar», ha anunciat.
Peter Ben Embarek, especialista en Seguretat Alimentària i Malalties Animals de l'OMS i president de l'equip de recerca a Wuhan, ha confirmat en roda de premsa des de Ginebra (Suïssa) que es va dedicar menys temps a la teoria del laboratori: «Com que no és la clau ni l'objectiu principal dels nostres estudis, no se li va prestar la mateixa atenció i treball que a les altres hipòtesis».
L'informe de l'OMS estableix una sèrie d'arguments a favor i en contra sobre el fet que procedeixi d'un laboratori. «Encara que són rars, els accidents de laboratori ocorren, i diferents laboratoris de tot el món treballen amb coronavirus de ratapinyades. Els éssers humans podrien infectar-se en laboratoris amb una bioseguretat limitada, una pràctica de gestió de laboratori deficient o després d'una negligència», reconeix l'organisme.
El principal raonament que dona suport a aquesta teoria és que, tal com reconeix l'OMS, a l'Institut de Virologia de Wuhan s'ha seqüenciat la soca més pròxima coneguda al SARS-CoV-2 detectat en els hisops anals de ratapinyades, amb una similitud del 96,2 per cent. Sobre aquest tema, detalla que el laboratori del CDC de Wuhan, un altre centre on es treballa amb coronavirus, es va traslladar el 2 de desembre de 2019 a una nova ubicació prop del mercat de Huanan. «Aquest tipus de trasllats pot ser pertorbador per a les operacions de qualsevol laboratori», justifica l'OMS.
En contra d'aquesta teoria, els experts de la missió a la Xina apunten que «el laboratori del CDC de Wuhan, que es va traslladar el 2 de desembre de 2019, va informar que no va haver-hi interrupcions ni incidents causats pel trasllat». «També van informar que no va haver-hi emmagatzematge ni activitats de laboratori sobre coronavirus o altres virus de ratapinyades abans del brot», afegeixen sobre aquest tema.
De la mateixa manera, l'OMS sosté que els parents més pròxims del SARS-CoV-2 de les ratapinyades i del pangolí són «evolutivament distants» del SARS-CoV-2. «No hi ha constància de virus estretament relacionats amb el SARS-CoV-2 en cap laboratori abans de desembre de 2019, ni de genomes que en combinació poguessin proporcionar un genoma de SARS-CoV-2. Quant al cultiu accidental, abans de desembre de 2019, no hi ha evidència de circulació de SARS-CoV-2 entre les persones a escala mundial i el programa de vigilància vigent era limitat quant al nombre de mostres processades i, per tant, el risc de cultiu accidental de SARS-CoV-2 en el laboratori és extremadament baix», explica l'OMS.
Així mateix, assenyalen que els tres laboratoris de Wuhan que treballen amb el diagnòstic de coronavirus i/o amb l'aïllament de coronavirus i el desenvolupament de vacunes tenien «instal·lacions de nivell de bioseguretat d'alta qualitat que eren ben gestionades, amb un programa de vigilància de la salut del personal que no havia notificat cap malaltia respiratòria compatible amb la COVID-19 durant les setmanes/mesos anteriors a desembre de 2019», així com «cap evidència serològica d'infecció en els treballadors a través del garbellat serològic específic del SARS-CoV-2».
Es posaran en marxa més estudis
D'altra banda, Tedros ha instat a realitzar més estudis sobre els orígens del virus. «Totes les hipòtesis segueixen sobre la taula. Aquest informe és un començament molt important, però no és el final. Encara no hem trobat l'origen del virus, i hem de continuar seguint la ciència i no deixar cap pedra sense remoure mentre ho fem. Trobar l'origen d'un virus porta temps i li devem al món trobar la font perquè puguem prendre mesures col·lectivament per a reduir el risc que això torni a ocórrer. Cap viatge de recerca pot proporcionar totes les respostes», ha comentat.
Embarek ha lamentat algunes limitacions de l'informe, com la falta d'accés a algunes dades per part de les autoritats xineses. «Vam recollir els casos de desembre de 2019 quan només es notificaven els casos greus, per la qual cosa els casos lleus es van perdre. A la Xina, com en molts altres països, existeixen restriccions en les lleis de privacitat que prohibeixen compartir dades, incloses les privades, amb persones alienes a l'empresa», ha admès, puntualitzant que aquest accés s'hauria de permetre en «la segona fase d'estudis».
A escala general, les conclusions de l'equip d'experts sobre el terreny a la Xina presentades aquest dimarts són similars a les exposades en roda de premsa des de Wuhan després de finalitzar la seva missió. Embarek ha defensat que va haver-hi casos inicials que no tenien relació amb el mercat de Huanan, per la qual cosa el virus ja estava circulant per altres punts de la ciutat en aquestes dates.
«Fins ara, no hem pogut documentar cap transmissió substancial del coronavirus en els mesos anteriors al brot de desembre. No obstant això, no podem excloure que hi hagi hagut casos més lleus, i pot ser que hi hagi hagut epidèmies més petites, que hagin passat desapercebudes», ha reconegut la doctora Thea Fisher, líder d'epidemiologia en la missió a la Xina. Embarek considera «perfectament possible que hi hagi casos anteriors, casos esporàdics, circulant per i al voltant de Wuhan abans de desembre, diguem novembre i potencialment també octubre, de 2019».
L'OMS especula sobre tres hipòtesis més
L'OMS baralla altres tres hipòtesis sobre com el virus de la COVID-19 va saltar als humans. En primer lloc, el salt directe d'un animal a un humà; la segona, la més possible, de la ratapinyada i a través d'espècies animals intermediàries, amb un segon animal involucrat que sigui «potencialment més pròxim als humans, en el qual el virus s'adapta fàcilment i salta als humans».
La tercera teoria, defensada ferventment per les autoritats xineses, és la possibilitat que els productes congelats actuïn com a superfície de transmissió del virus a la població humana o vies de transmissió relacionades amb l'alimentació.
L'OMS considera aquesta explicació «possible», encara que puntualitza que «la probabilitat d'una contaminació de la cadena de fred amb el virus d'un reservori és molt baixa». «Encara que hi ha algunes proves de la possible reintroducció del SARS-CoV-2 a través de la manipulació de productes congelats contaminats importats a la Xina des de l'onada pandèmica inicial, això seria extraordinari l'any 2019, quan el virus no circulava àmpliament», ressalten.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]