El passat dilluns 27 d'abril, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom, va comparèixer en una roda de premsa per informar sobre l'abast que la pandèmia provocada pel Covid-19 està tenint a tot el món.
En la compareixença va respondre a les preguntes de diversos mitjans de comunicació, i va deixar clar que l'OMS «va activar la màxima alerta al gener» quan només s'havien localitzat 82 casos fora de la Xina. En conseqüència, Tedros assegura que «els països que van escoltar a l'OMS llavors estan en millor situació que altres».
Això explica la raó per la qual en alguns països, l'atac de virus ha estat molt menys agressiu mentre que en altres ha suposat un autèntic daltabaix pels sistemes sanitaris, deixant moltes víctimes mortals.
Adhanom recorda que l'OMS no té autoritat per a imposar mesures, ja que la seva missió és la de llançar recomanacions als països perquè actuïn comptant amb la informació que els fan arribar, de manera que cada país es converteix en el màxim responsable dels seus actes.
«L'OMS no té un mandat perquè els països facin el que diem. Són només recomanacions. No tenim cap poder. Cada país pot acceptar aquestes recomanacions o no fer-ho» assenyalava, afegint: «Les nostres recomanacions es basen en l'evidència científica i tenen l'objectiu de salvar vides».
Tedros manté que en el moment en què des de l'OMS van activar la màxima alerta, els països podrien haver posat en marxa els mecanismes necessaris per frenar l'impacte de virus, però el no haver fet cas a aquest avís, ha provocat que alguns països estiguin pitjor que altres. «Això posa de manifest la importància d'escoltar l'OMS. No tenim cap poder per manar o imposar; al final del dia, els països tenen tota la responsabilitat».
Un mes i mig després de l'avís de l'OMS, Espanya va reaccionar
Va ser el 31 de gener quan l'OMS va activar l'estat d'alerta internacional recomanant als països a adoptar «acció global» contra el Covid-19, però no va restringir els viatges cap a la Xina, ni procedents de país asiàtic, tot i haver estat l'epicentre de la pandèmia. 9.500 persones estaven contagiades en aquell moment a tot el món i molts països van preferir fer cas omís a la recomanació de l'OMS i van trigar a implantar mesures. Tal va ser el cas d'Espanya que, fins al 14 de març, no va declarar l'estat d'alarma. Un mes i mig més tard, quan ja hi havien 4.200 infectats a casa nostra.
Les declaracions de Tedros Adhanom han deixat en evidència la capacitat d'alguns països per fer front al contagi i han posat de manifest l'error comès per no haver escoltat les recomanacions que des de l'Organització Mundial de la Salut van llançar a principis d'any.