La societat del futur és la societat del coneixement. El coneixement és el «nou» factor de producció. En un món globalitzat en el que els costos per disposar d’informació disminueixen de manera accelerada, reunir les condicions institucionals, empresarials i socials que permetin transformar la informació en coneixement és decisiu. A més, si aquesta transformació la centralitzem en una regió geogràfica molt concreta, aconseguirem allò que els economistes denominen «externalitats territorials» que és una manera de dir que el territori es converteix en un distintiu de qualitat i en un valor afegit molt important. Un exemple paradigmàtic d’això que dic podria ser Silicon Valley.
La regió de Tarragona afronta els reptes de l’economia globalitzada amb moltes possibilitats d’èxit si utilitzem l’estratègia adequada. El model de triple hèlix formada per administracions, empreses i coneixement, és la clau tècnica que ho ha de fer possible. Però amb això no n’hi ha prou. Per garantir els resultats desitjats, hi ha un factor que és imprescindible: la definició inequívoca del territori.
Des de les administracions no ens podem permetre mantenir oberts debats estèrils i antics com són els de la conceptualització del territori al voltant de vegueries, comarques o província única. Necessitem una definició inequívoca del territori. El concepte d’Euroregió que integri les deu comarques sota un mateix paraigua, és el model d’organització i de gestió del nostre àmbit geogràfic que millor s’adapta a les nostres necessitats, que ens ha de fer competitius i que ens ha de permetre consensuar una visió conjunta de futur. Aquesta estructura territorial en cap cas requereix de la creació d’un nou ens administrador.
Pel que fa a les empreses i al dinamisme econòmic, a la nostra demarcació es concentra el 20% de l’activitat turística del país, generem el 75% de l’energia consumida a Catalunya, elaborem el 25% de la producció química de tot l’Estat i disposem d’infraestructures internacionals com el Port i l’Aeroport. Totes aquestes fortaleses son un rellevant actiu a tenir en compte.
I pel que fa al coneixement, la recerca i la innovació, la URV és una universitat de talla internacional, tal i com ho demostra la classificació en els primers llocs dels diferents rànquings mundials o la distinció de Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud que incorpora 6 instituts de recerca, 4 centres tecnològics i 4 hospitals.
Queda clar, doncs, que estem davant l’oportunitat de consolidar-nos com una important regió en la que el coneixement sigui un dels actius principals. Malgrat la crisi i les dificultats econòmiques, estem construint una xarxa integrada per instituts i centres de recerca, administracions i persones amb capacitat de transformar la nostra societat des del coneixement i la innovació que serà decisiva pel futur a curt i mitjà termini.
De la mateixa manera que el Trentino a Itàlia és un model regional d’èxit, la regió de Tarragona o la també denominada regió Catalunya Sud, està cridada a ser-ho si ho sabem treballar bé. En aquest sentit reitero que el resultat final dependrà de la capacitat que els diferents agents que he enumerat tinguem a l’hora de teixir un ampli consens a l’entorn de les necessitats i objectius. Complint amb aquesta premissa, podrem superar les dificultats intrínseques i arribar a bon port.
Josep Fèlix Ballesteros és l'alcalde de Tarragona.
Enllaços relacionats
—«Catalunya Sud: regió del coneixement», el futur de la regió de Tarragona
—Ferré (URV): «Hem de plantejar com ajudar les empreses d'aquí per transformar el coneixement en valor»
—Tampere, un exemple de Regió del Coneixement a la Unió Europea
—Josep Poblet: «Hem de creure amb els nostres propis recursos»
—La regió del coneixement de la Catalunya Sud ja té dos projectes en marxa
Altres articles d'opinió
—Carles Pellicer, alcalde de Reus: «Una gran aposta de futur»
—Francesc Xavier Grau, exrector de la URV: «La URV i el seu compromís amb el 'Catalunya Sud' i el coneixement»