Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
La Rambla de Tarragona.

Sant Jordi al juliol?

Article d'opinió de Gerard Recasens

La Rambla de Tarragona.
Una diada de Sant Jordi amb la Rambla de Tarragona plena de gent. | Arxiu

A casa, el 25 de desembre no ens anava bé i hem decidit que avui, 19 d’abril, prepararem una sopa de galets, farcirem un pollastre, ho regarem amb cava, hi sucarem neules i ens inflarem a torrons. I amb les restes, demà canelons. Bon Nadal! Oi que no? Doncs el 23 de juliol tampoc no serà Sant Jordi.

Aquesta setmana contemplava sorprès que la Cambra del Llibre i el Gremi de Floristes havien acordat traslladar Sant Jordi al 23 de juliol. La primera incongruència és al santoral: traslladar la festa de Sant Jordi a qualsevol dia que no sigui el 23 d’abril és tant com, què sé jo, moure la l’Encamisada de Falset a Miami Platja o fer la Baixada de l’Àliga per Cap d’Any. Les festes, les tradicions, lligades a una data, a un entorn concret, a un arrelament.

Però obviem aquest argument (fàcilment refutable, per cert: fa anys que el Ral·li París-Dakar no passa per cap de les dues ciutats). Ens trobem en una situació excepcional i m’esforço a comprendre dos sectors claríssimament afectats perquè el confinament els ‘robarà’, aquest dijous, la data de l’any en què fan més l’agost. Una situació llastimosa que ferirà de mort moltes economies familiars que en depenen.

Recordo llavors la iniciativa ‘Més mones que mai’  —que ens ha permès a molts padrins fer arribar la mona, a distància, als nostres fillols— o la mateixa ‘Llibreries Obertes’. És evident que ni els pastissers ni els llibreters que s’han acollit a aquestes darreres iniciatives s’han fet d’or. És clar que no han recuperat ni de bon tros els guanys d’una campanya habitual. Però reinventar-se, adaptar-se, aproximar-se tant com l’estat d’alarma ho permet a la normalitat els permet pal·liar el desastre econòmic que els (ens) ve.

Si Sant Jordi se celebra el 23 de juliol, els carrers no seran el mateix —sigui per les mesures de distància i de seguretat que encara ens tocarà guardar, sigui per la calor— i tampoc no ho serà, doncs, per a la butxaca dels llibreters, autors, editorials, floristes i productors de roses. Tot això, si s’acaba podent celebrar. És clar que dijous no podrem passejar pels carrers, tal com ens agrada, però i si comprem el llibre —encara que l’hàgim de recollir d’aquí a unes setmanes— i la rosa —moltes floristeries ofereixen mètodes ben diversos per fer-les arribar—?

Així doncs: i si dijous, a més de ser Sant Jordi, també el celebrem? I si per tornar a la normalitat que tan desitgem, enlloc de fer festes en dates estranyes, mirem de fer coses tan normals com la situació ens ho permeti?