Aquest dilluns 23 de novembre, la Universitat d'Oxford i AstraZeneca van anunciar que la seva vacuna contra la Covid-19 tenia una eficàcia d'un 70,4% i que podia arribar a un 90%. El comunicat informava que els resultats del 90% d'eficàcia s'obtenien quan es va administrar la vacuna com a mitja dosi, seguida d'una dosi completa al mes, mentre que un altre règim va mostrar una eficàcia del 62% quan es va administrar com a dosis completes amb com a mínim un mes de diferència. L'anàlisi combinada va donar com a resultat aquesta eficàcia del 70,4%.
Doncs bé, la Universitat d'Oxford ha admès que hi va haver un error en l'administració d'aquestes dosis de la vacuna i AstraZeneca ha confirmat que es farà un assaig addicional. «Es van fer servir dos nivells de dosis, basats en la mateixa mesura de la concentració utilitzada en la fase I, però de resultes d'una diferència en el procés de manufactura per a l'últim estudi, es va demostrar posteriorment que aquest mètode va sobreestimar la dosi en els nous lots, cosa que va suposar l'administració de mitja dosi com a primera dosi», han explicat des de la institució britànica.
De fet, l'anunci de com va obtenir els diferents percentatges d'eficàcia va generar molta confusió. I és que Oxford va obviar algunes dades en l'anunci d'aquest dilluns. En el comunicat no es va explicar que la forma d'administració que va obtenir l'eficàcia del 90% es va adjudicar a un grup amb molts menys participants, cosa que, per alguns, posa els resultats en dubte. És el cas del responsable del programa de finançament per al desenvolupament de vacunes dels Estats Units, Moncef Slaoui.
En aquest sentit, el 'Financial Times' assegura que Slaoui va revelar dimarts dia 24 que el subgrup que va rebre la fórmula més efectiva -d'unes 2.300 persones- es va limitar a persones de menys de 55 anys, que són les que tenen menys risc de patir complicacions per coronavirus. Tot i això, Slaoui també estudia la possibilitat que la diferència de l'eficàcia de la vacuna hagi estat «fortuïta».
D'altra banda, la Universitat d'Oxford ha defensat que els mètodes per mesurar la concentració «ja han quedat establerts» i que pot assegurar «que tots els lots de la vacuna són ara equivalents» mentre que AstraZeneca ha afirmat que l'assaig es va fer d'acord «als més alts estàndards». Ara, la vacuna se sotmetrà a un «estudi addicional», tal com a detallat a 'Bloomberg' el directiu executiu d'AstraZeneca, Pascal Soriot.
Vergés anuncia que durant el primer trimestre del 2021 arribaran 900.000 dosis de la vacuna a Catalunya
Aquest matí, la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha anunciat que durant el primer trimestre del 2021 arribaran a Catalunya «una mica més de 900.000 dosis» de la vacuna contra la Covid-19. En declaracions a 'Catalunya Ràdio', la consellera ha explicat que els primers vacunats seran els usuaris de residències i els seus treballadors, el personal sanitari i les persones majors de 80 anys.
A partir d'aquí, s'espera rebre més dosis per introduir més col·lectius. Segons Vergés, l'objectiu és assolir durant el 2021 el 70% de la població immunitzada. També ha afegit que es treballa en l'organització de la campanya de vacunació i que el paper dels CAP arribaria quan la vacunació sigui més generalitzada, sense descartar trobar espais alternatius com ja s'està fent ara.