Actualment, i segons dades de l'OMS (Organització Mundial de la Salut), entre un 3% i un 4% de la població mundial pateix un trastorn psicòtic, però què és la psicosi? Segur que la majoria de persones n'hem sentit a parlar però, moltes vegades, el que sabem no es correspon amb la realitat d'aquesta malaltia. Així ho explica la doctora en psiquiatria, Vanessa Sánchez, que assegura que les pel·lícules han fet molt mal a l'hora de donar a conèixer aquests trastorns.
Així doncs, la psicosi fa referència a un estat mental en el qual les persones que la pateixen experimenten deliris, és a dir, experimenten una pèrdua de la realitat i, per tant, per ells, aquests deliris són reals. «El més freqüent són els deliris de perjudici, és a dir, que van en contra del pacient o que algú l’està perseguint o bé experimenten al·lucinacions auditives, és a dir, veus que diuen coses en contra d’ell. Quan una persona pateix deliris d’aquest tipus ho passa molt malament» assegura la psiquiatra Vanessa Sánchez.
D'altra banda, el tractament d'aquestes malalties ha evolucionat al llarg dels anys. Avui dia, a Catalunya existeix el PAE-TPI (Programa d’Atenció Específica al Trastorn Psicòtic Incipient), un programa que pretén detectar i tractar els pacients que pateixen algun trastorn psicòtic des de les fases més primerenques. Des de TarragonaDigital hem parlat amb la doctora en psiquiatria i la coordinadora del PAE-TPI de Reus, Vanessa Sánchez, perquè ens expliqui en què consisteix el programa i quina és la situació dels malalts de psicosi al Camp de Tarragona.
El programa pilot arriba a tot el territori català
Primer de tot, per entendre millor què és el PAE-TPI hem de fer un viatge en el temps per tal de contextualitzar quina era la situació del tractament de la psicosi fa uns anys. Els trastorns psicòtics se solien tractar quan el pacient presentava molts símptomes i, molts cops, amb la malaltia bastant avançada. Però això canvia a partir dels anys 90, quan comença a sorgir el terme «intervenció precoç», que preveu intentar detectar la malaltia i començar a tractar-la al més aviat possible per tal d’evitar un progrés més negatiu.
Amb aquesta premissa, l’any 2005, l'OMS i la International Early Psychosis Association (I.E.P.A.) van fer una crida per afavorir la detecció i la intervenció primerenca dels trastorns psicòtics arreu del món. Catalunya no podia ser diferent il’any 2006 comencen dotze experiències pilot del Programa d’Atenció Específica al Trastorn Psicòtic Incipient (PAE-TPI) a diverses zones de Catalunya, una d’elles al Baix Camp, a Reus, i a les Terres de l'Ebre, a Amposta.
Al principi, aquestes experiències pilot només cobrien el 23% del territori català (Barcelona, Cerdanyola, Segrià, Baix Camp, Terres de l’Ebre, Gironès i la Selva Marítima) i durant el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2020 es va incloure l'extensió del PAE-TPI a tot el territori de Catalunya. Així doncs, dins de la demarcació de Tarragona ara no només n’hi ha a Reus, sinó que també n’hi ha al Tarragonès, al Baix Penedès i a l’Alt Camp. «Ara ja és equitatiu per tota la població de Catalunya, abans, depenent d’on vivies, podies accedir-hi o no» assegura la psiquiatra Vanessa Sánchez.
Pel que fa al Camp de Tarragona tenim entre 40 i 45 casos nous de psicosi a l’any, dels quals el 60% són primers episodis psicòtics i el 40% són d’altres etapes. Des que Vanessa Sánchez està al capdavant del PAE-TPI al Baix Camp i al Priorat, és a dir, durant els darrers 4 anys, s’han atès un total de 267 persones en aquestes comarques. Pel que fa a Catalunya en general, entre el 2009 i el 2016, s’han atès 3.276 persones. També cal destacar que al Baix Camp i al Priorat el gènere dels pacients està bastant equilibrat, un 47,2% són homes i un 52,8% són dones i la mitjana d’edat de les persones que consulten el programa és de 20,5 anys.
El programa tracta tres tipus de població diferent
La doctora Sánchez explica que el programa està dirigit, principalment, a la població d’entre 14 i 35 anys, quan aquestes malalties solen començar a desenvolupar-se. A més, aquest programa treballa amb tres grups diferents de població. D’una banda, tracta aquelles persones que encara no han tingut un primer episodi psicòtic però que presenten símptomes semblants a aquest primer episodi però de baixa intensitat i freqüència, el que es coneix com a estats mentals d’alt risc per psicosi.
D’altra banda, també assisteix les persones que ja tenen els símptomes més típics d’una psicosi per tal que puguin accedir el més ràpid possible a un tractament «a poder ser, que es pugui evitar haver d’ingressar en un hospital per rebre el primer tractament» matisa la doctora Sánchez.
Finalment, l’últim grup de població que tracta són les persones que, un cop han tingut un primer episodi psicòtic, se'ls fa un seguiment de cinc anys per tal que es recuperin com més aviat millor i puguin seguir fent el que estaven fent abans de patir aquest primer episodi psicòtic.
Les causes de la malaltia encara no es coneixen del tot
Pel que fa a les causes de la psicosi, encara no són del tot conegudes. Fins ara, se sap que la psicosi té un 50% de factors genètics i un 50% de factors ambientals, és a dir, una part té a veure amb l'herència genètica i l'altra fa referència a les coses que vivim, per exemple, «complicacions durant l’embaràs, com t’ha anat la teva infantesa, si has patit maltractaments, estrès, si consumeixes cànnabis…». Cal destacar que la doctora Sánchez afirma que un 40% dels pacients atesos al Camp de Tarragona són fumadors de cànnabis diaris.
Tot i això, i malgrat que una part de la malaltia sigui genètica, «no se sap quins gens exactes causen la malaltia, per tant, no podem determinar si una persona tindrà o no psicosi a partir d’una anàlisi de sang, però podem parlar de risc. De fet, el Pere Mata és un dels llocs on més s’estudia i es fa recerca sobre la implicació de la genètica en les malalties mentals».
Donar a conèixer la malaltia entre la població i intentar acabar amb els tòpics
Sánchez assegura que s’ha comprovat que el mètode més efectiu perquè s’accedeixi a un tractament al més aviat possible és que «gent que tracti amb joves estigui informada de la psicosi incipient i què han de fer si creuen que un jove la pateix».
És per això que el programa contempla una difusió entre l’atenció primària, els serveis socials, els centres educatius i, en general, entre les persones que treballen amb joves perquè, d’aquesta manera, coneguin la malaltia i els seus símptomes i, si creuen que hi ha un possible cas, el puguin derivar a un expert. A més, qualsevol persona que cregui que pateixi els símptomes també pot contactar directament al PAE-TPI per tal de poder veure si és així i, si no, ser dirigit al dispositiu més adequat.
A banda, la psiquiatra també adverteix que «la població sap molt poc d’aquestes malalties i el poc que coneixen està esbiaixat». En aquest context, afegeix que «la filmografia no ha ajudat en aquest aspecte. És molt estrany que un pacient actuï de manera violenta cap a una tercera persona, el risc que tenen és sobre un mateix, no sobre la resta».
Sánchez conclou que en la societat, les malalties mentals i, sobretot, la psicosi «encara segueix sent un tema molt tabú. Moltes famílies que acudeixen a nosaltres no tenen ni idea de què és la malaltia i les idees que tenen no són les adequades perquè són les que han agafat de les pel·lícules, en aquest aspecte falta molt camí a seguir per donar una visibilitat més acurada a aquestes malalties».