«Si l'objectiu és reactivar l'activitat social, caldrà tenir en compte la salut física i anímica de la ciutadania», ha exposat Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania de l'Ajuntament de Reus. Amb aquesta premissa s'ha presentat el resultat de les dues primeres fases de la consulta impulsada pel consistori per conèixer l'impacte del confinament en la ciutadania reusenca.
L'estudi l'ha dut a terme el Gabinet Ceres a través de les 300 persones que han contestat el formulari digital, un canal de treball que, tal com ha destacat Subirats, ja implica que s'hagi de tenir en compte el perfil de les persones que hi responen. «L'objectiu d'aquesta consulta era conèixer com afronta la ciutadania de Reus la situació actual provocada per la Covid-19».
Es tracta d'un panell, un mètode que permet registrar dinàmiques. És a dir, el resultat que té més valor d'aquest estudi no és el de cada onada per si sola, sinó l'evolució que es dibuixa amb el pas de les setmanes. És per això que, encara que la mostra no sigui fidel a la distribució geogràfica, socioeconòmica, de sexe o d'edat de la població local, permet extrapolar-ne resultats globals gràcies a les tendències que marca.
Entre altres aspectes s'ha volgut conèixer «els canals i fonts d'informació, determinar els canvis d'hàbits, conèixer el nivell de precoupació entorn de la salut, l'economia i les persones que conviuen a la llar i determinar la percepció de la crisi laboral i econòmica», aclareix.
Els resultats presentats avui són fruit de dos períodes de consulta, tots dos durant el confinament, i per completar-lo faltarà afegir-hi el tercer període, que s'ha dut a terme aquest cap de setmana. L'objectiu és saber com afecta el desconfinament a la ciutadania.
Perdre la por del desconfinament
Amb l'inici del desconfinament, de fet, ja s'ha detectat un petit increment en la quantitat de dies que els reusencs surten de casa. Segons l'estudi, s'ha passat de 2,4 dies a 2,9 cada setmana. En aquest sentit, Subirats considera que «és de remarcar que, en aquest període de desconfinament, encara hi ha gent que es queda més dies a casa dels que surt fora».
En relació amb el respecte i la manera com s'està produint la desescalada progressiva, Subirats considera que «malgrat que la percepció ciutadana acostuma a ser més aviat negativa de com ho estem fent, jo crec que en general ho estem fent bé». Anima la població, de fet, a ser partícips del desconfinament en la mesura del possible.
«Hauríem de perdre una mica la por; seguint les precaucions, hauríem d'anar recuperant la vida més normalitzada possible». Considera que cal tenir en compte la necessitat de reactivar l'economia de la ciutat, però també fa incís en un altre aspecte, «igual o més important, la necessitat de recuperar la vida social, que és un dels condicionants de la salut més importants».
Canvis alimentaris i consum de tranquil·litzants
Algunes situacions quotidianes que permet avaluar l'estudi són els hàbits de consum. S'ha incrementat, tal com ha explicat el regidor de Salut i Ciutadania de Reus, «un increment del consum de fruita i verdura, una disminució menjars preparats i un increment de rebosteria i brioixeria feta a les cases».
Pel que fa a les substàncies, «un 24% ha incrementat el seu consum d'infusions relaxants, un 15% l'ús de somnífers i un 20% l'ús de tranquil·litzants», ha detallat. Aquí cal tenir-hi en compte també el consum d'alcohol, tabac i haixix, que hauria incrementat sigui de manera habitual, o amb episodis puntuals.
A mesura que avancen les setmanes, i amb les dades més positives que negatives que arriben des de l'àmbit sanitari, la preocupació de la ciutadania s'ha anat traslladant de la salut cap a l'economia, sense deixar de tenir-hi un pes important la salut de familiars, sobretot de la població de risc.
Les preocupacions que desperta l'estudi
Les dades recollides a través d'aquest estudi mostren alguns aspectes que cal tenir en compte a l'hora de preveure l'estat anímic de les famílies de Reus. Un exemple és el percentatge de persones que s'han sentit enfadades, tristes o fins i tot irades durant els mesos de confinament.
L'estudi divideix els estats d'ànim en quatre categories —tristesa i depressió, ira i hostilitat, ansietat i optimisme—. Cadascuna de les categories es valorava entre zero i deu en funció de la freqüència amb la qual s'havia tingut durant el confinament. Les conclusions de l'estudi divideixen les respostes entre poc o gens, una valoració intermèdia, i molt.
Amb aquesta base, la majoria dels sentiments inclosos en cadascuna de les quatre categories s'han repartit de manera que, en bona part l'opció majoritària ha estat la de 'poc o gens'. L'excepció ha estat l'optimisme, on la classificació majoritària ha estat la intermèdia. Amb tot, Òscar Subirats considera que cal tenir tots els resultats en compte i que, per tant, «preocupa el percentatge de persones que han estat molt enfadats, tristos o irats».
L'impacte del confinament a l'economia familiar
«Majoritàriament no ha variat el nombre de persones que aporta ingressos a la llar, però al 23% dels casos han passat de dues a una persona», apunta Subirats. El que sí que s'ha registrat és que «un 45% de les persones enquestades han vist disminuïts els seus ingressos»; d'aquest col·lectiu, la mitjana de la disminució d'ingressos és del 43%.
Amb les dades socioeconòmiques de les persones que han participat en el panell sociològic, l'estudi trasllada el resultat a escala de tot Reus. És a dir, amb les dades extretes es pot aproximar quina és la reducció d'ingressos que s'ha patit a l'àmbit de tot el municipi i que, segons apunta el document, és del 18%.
La majoria de les famílies tampoc ha percebut un canvi en les despeses mensuals. El 31%, de fet, les ha disminuït en conceptes especialment afectats pel confinament, com l'oci, el combustible i la restauració. Només en l'11% dels casos s'han vist incrementades, majoritàriament en l'alimentació i l'electricitat.
L'increment de despeses ha estat d'un 23% entre la població de l'estudi, mentre que la disminució s'ha situat en el 25%. Traslladant les dades a la població global de la ciutat de Reus, la conclusió del panell és que l'augment de la despesa s'hauria situat en el 2,5% i la disminució en el 7,5%.
La tònica general de les persones consultades no mostra que hagin de tenir dificultats per fer front a les despeses actuals, tot i que sí que hi ha preocupació per les despeses futures. Partides especialment importants, de fet, es veuran cancel·lades o ajornades, com les vacances o els canvis de cotxe o de casa.
Subirats ha insistit que no es pot prendre aquesta mostra poblacional com a representació de la població de Reus. El que sí que es pot augurar és que la situació de la resta de famílies de la ciutat, sigui de nivell socioeconòmic que sigui, segurament serà la mateixa si no és més negativa i tot.
Els deures per fer de cara al futur
Estadística a banda, el regidor de Salut i Ciutadania de l'Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, ha posat sobre la taula que «arribats en aquest punt, val la pena posar un punt de reflexió; segurament no estem traspassant la suficient confiança a la ciutadania per saber quines de totes aquestes activitats es poden tornar a fer com si estiguéssim en una situació gairebé normal».
Aposta per incrementar les accions de prevenció i protecció de la salut, programar actuacions per una ciutat i una ciutadania més saludables, i desenvolupar «polítiques especialment enfocades a protegir la població més vulnerable». En aquest aspecte en concret, de fet, «totes les administracions hauríem de fer una reflexió respecte a aquest col·lectiu».
Subirats considera que cal estudiar quin és el model d'atenció a la gent gran, sigui dependent o no, amb especial atenció a la part més institucionalitzada, remarca. Creu que les institucions han de preguntar-se «quina és la gestió que es fa de totes aquestes residències, sigui en el model de gestió com de la qualitat del servei, que s'hauria d'incrementar, i no vol dir que no es faci molt bona feina en alguns llocs», considera.
Per últim, també posa l'accent en la necessitat de treballar i potenciar «l'envelliment saludable i actiu, que és el que permet que la ciutadania pugui arribar en unes condicions més favorables en aquesta última etapa de la seva vida».