«Ara que està de moda tot allò retro, ha arribat el moment de fer un homenatge al parlar d'abans». Ras i curt. Així han explicat el motiu de 'Paraules d'antes', el nou senzill del duet Arribar i Ploure, format pel músic i exbaixista de Txarango, Àlex Pujols, i l'actor Ricard Farré.
Una cançó que ha estat la sensació a les xarxes socials i farà parlar. Una reivindicació de paraules d'anys enrere que, com tot allò vintage que està tornant, també es pot fer amb el lèxic més genuí que utilitzaven els nostres avis.
«Prèmit», «ginoll», «llenga», o «deport», entre moltes altres, surten representades en el tema d'Arribar i Ploure. Més de 50 paraules que no surten als diccionaris, però que s'han fet servir sempre.
ARRIBAR I PLOURE - Paraules d’antes
'Paraules d'antes' (i no tant 'd'antes')
La reivindicació d'Arribar i Ploure amb 'Paraules d'antes' arriba després de presentar el seu primer senzill, 'Xof per tu'. La nova cançó del duet ha estat tot un èxit després d'estrenar-se el passat 14 de novembre i, a Youtube, ja té més de 40.000 reproduccions.
Al llarg de la cançó reconeixerem moltes de les paraules que fan servir els nostres avis i àvies. Tot i ser paraules d'abans, les continuen utilitzant avui en dia els «jóvens».
I «desde luego» que aquest «asuntu» no té «trucu». Però el duet Arribar i Ploure han fet servir barbarismes, col·loquialismes i arcaismes que hem sentit algun cop al carrer i ens són familiars.
Entre totes aquestes paraules que fan servir a la cançó ens en sonaran moltes, com per «etjemple», el normalitzat «bueno» o les conegudes «col·lègit», «deport», «prèmit», «llenga», «verenu» o moltes més que esmenen.
A més, també hi introdueixen un parell de frases formades amb 'Paraules d'Antes: «menus mal que vaic altantu com dingú» o «desdeluegu pudé vaic etivocat».
Tot això ho trobem en una cançó que té un videoclip amb toc còmic i una estètica d'època, acompanyats d'àvies. Unes imatges que s'han retratat a Santa Eugènia de Berga i Conesa.
Un senzill que causarà furor arreu on soni i servirà per recordar aquelles paraules que es feien servir, i s'usen, en molts dels racons de Catalunya.