El Parc Natural de Collserola, destí de més d'un centenar d'abocaments il·legals

Els abocaments són de tota mena de residus, fins i tot de tòxics

Imatge d'un abocament il·legal de residus al Parc Natural de Collserola
Actualment, el Parc acumula un total de 107 abocaments il·legals | Catalunya Diari

El Parc Natural de Collserola, pulmó de Barcelona i refugi per una gran quantitat de flora i fauna, cada dia empitjora més el seu estat. Aquest paratge amaga més de cent espais on s'hi han realitzat abocaments d'escombraries que salten la legalitat, tant a l'interior com a l'exterior del seu perímetre de protecció. 

Segons publica 'La Vanguardia', un estudi demostra com ha evolucionat aquesta problemàtica a la ciutat entre l'any 2015 i el juny del 2020. La investigació demostra que en aquests cinc anys s'han acumulat un total de 107 abocaments, de les quals 76 són a l'interior de les fronteres del parc natural i 31 al seu voltant. Encara que les autoritats sí que retirin aquelles deixalles que són més visibles i recents — és a dir, les detecten més ràpidament —, però n'hi ha moltes altres que queden amagades i queden sense netejar. 

Abocament de tota mena de residus

«A mesura que anem fent la nostra feina de vigilància, si localitzem un abocament, aixequem acta. Estem davant la punta de l'iceberg. No els tenim tots documentats», declara Jaume Bosch, cap de l'àrea regional dels Agents Rurals de Barcelona al mitjà citat anteriorment. Generalment es tracten de residus d'obres, pneumàtics, pladur, escombraries o, fins i tot, algun cotxe abandonat. També s'han trobat en diverses ocasions materials coneguts pel seu alt nivell de toxicitat, com podria ser el fibrociment o l'amiant. 

«Els més tòxics són els més perillosos per a la naturalesa. Els pneumàtics o els enderrocs no són tan nocius com els olis o el fibrociment. És molt típic el particular que fa obres i decideix deixar els residus a la muntanya», alerta Bosch. A més, afegeix que «també hi ha petits empresaris que llancen els seus enderrocs o pneumàtics i així s'estalvien les taxes que costa deixar-los on deuen».

«És un atemptat ecològic i un robatori, perquè al final algú ha de netejar-ho amb diners públics», denuncia el director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, Marià Martí, al mitjà citat. El Consorci és l'encarregat del Parc Natural, juntament amb la Diputació de Barcelona, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana, i aquest té un pressupost anual de neteja de la zona. «Retirem els abocaments més visibles i recents, evitant així un 'efecto llamada'. La col·laboració ciutadana ajuda. Però hi ha uns altres que són poc o molt poc visibles, que fins i tot fa dècades que estan soterrats o amagats per la vegetació», reconeix Martí. 

«Un fenomen molt complicat de controlar»

En els últims cinc anys, l'any 2018 va ser el pitjor any pels Agents Rurals: un total de 44 casos detectats. Els anys 2015 i 2016 van sumar quatre abocadors detectats; el 2017, un total de disset; i el 2019, trenta-tres. 

Tot i la voluntat de les autoritats per mantenir la zona natural neta, Bosch assegura que «és un fenomen molt complicat de controlar». «És difícil estirar del fil per trobar als responsables dels abocaments», conclou el cap dels Agents Rurals. A més, Martí hi afegeix que «el problema és que no enxampem als infractors».


Comentaris

envia el comentari