José i Gloria, la parella que ha mort amb només uns minuts de diferència

La parella va perdre la vida a la mateixa habitació d'hospital

Professionals sanitaris atenent un pacient amb covid-19 en una UCI de l'Hospital del Mar, en la pandèmia de coronavirus
La parella va perdre la vida a la mateixa habitació d'hospital | Catalunya Diari

La pandèmia de la Covid està deixant al nostre país una sèrie d'històries personals entre les famílies de les víctimes que segurament marcaran bona part de l'existència de les persones que les han viscut.

A la primera onada, la majoria no van poder dir adeu als seus éssers estimats, fet que ha canviat en aquesta segona onada, on els hospitals permeten fer visites. Així i tot, no ha de ser gens fàcil viure una experiència com les dels fills de José i Gloria, un matrimoni aragonès octogenari que va morir a la mateixa habitació amb molt pocs minuts de diferència.

Segons explica el 'Heraldo de Aragón', la parella, de 85 i 81 anys, va perdre la vida el passat 6 de novembre a l'habitació 440 de l'Hospital Universitari Miguel Servet de Saragossa. Van deixar 3 fills, 4 nets i 50 anys d'una gran història d'amor, que estava predestinada a tenir un final així. «Se'n van anar junts perquè ells van voler», explicaven els seus fills.

Els dos havien compartit una vida junts al barri de San José de la capital aragonesa, on es van instal·lar res més casar-se l'any 70. Ella, de Burgo de Ebro, ell de Retascón, on passaven els estius i els coneixien com «'els nuvis' perquè anaven sempre junts agafats del braç», explica el seu fill David.

Després de passar unes setmanes d'estiu estranyes, com tots nosaltres, José va tenir uns petits problemes a la cama a l'agost que el va obligar a tornar a Saragossa. Malgrat això, es mantenia «molt actiu»; precisament va ser ell el primer a contagiar-se.

Contagiats alhora

El 21 d'octubre va anar amb un dels seus fills a vendre loteria de Nadal a la seva antiga empresa. L'endemà es va despertar amb tos i raspera i un test ràpid va confirmar el seu positiu. Gloria va obtenir el resultat d'una PCR dos dies després.

Així i tot, els seus fills no s'expliquen com es va produir el contagi, ja que «nosaltres no estàvem contagiats i ells sortien el just i amb precaucions». Ella va ser la primera que va empitjorar amb una pneumònia i va haver de ser hospitalitzada.

Mentrestant, José va haver-se de mantenir sol i aïllat a casa seva. Tot i que els fills van decidir que no era convenient que seguís així: «Vam veure que la situació era insostenible, així que vam decidir protegir-nos bé i entrar alguna estona per ajudar-lo». Finalment, va trigar dos dies a empitjorar, passar per urgències i quedar ingressat.

A l'hospital, encara que van tenir uns primers dies relativament tranquils, Gloria va començar a empitjorar. El centre els va permetre fer una visita diària, però els fills de la parella veien com s'anava apagant la seva mare. Dos dies abans de la seva mort «no fixava la mirada ni contestava a les preguntes».

Malgrat les cures que els donaven el personal de l'hospital es va acabar produint la trista notícia que començaven a assumir. Van rebre una trucada de telèfon d'un nombre llarg, tot i que es van trobar amb una sorpresa. «Quan el vaig veure, vaig pensar que em deien per la meva mare, però em van dir que havien mort tots dos. Em vaig quedar en xoc», explica David un dels seus fills.

Sorprenentment, els sanitaris també els van confirmar que el primer que va perdre la vida va ser inesperadament José, i que Gloria ho faria amb prou feines minuts de diferència. Els mateixos doctors confirmaven la seva sorpresa, ja que «estava més a prop de rebre l'alta que de morir-se i que no hi havia una raó perquè morís».

«Diuen que es pot morir de pena, no?», explica un altre dels seus fills, José Alfonso. El tercer dels fills també apunta per aquesta creença: «Era un home que li donava moltes voltes al cap. Va pensar que si ella se n'anava, ell també. Aquell matí es va desconnectar, es va deixar anar».


Comentaris

envia el comentari