El Parlament ha aprovat el decret llei de mesures urgents de suport a l'activitat econòmica desenvolupada en locals de negoci arrendats. El ple ha donat llum verda a la norma aprovada al Consell Executiu del Govern del 20 d'octubre, en la votació d'aquest dimecres.
El text permet reduir al 50% el lloguer dels negocis tancats per la pandèmia, tal com va avançar en primícia l'ACN. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha destacat durant el debat que la normativa permetrà repartir amb igualtat les conseqüències negatives derivades de la suspensió o les restriccions de la Covid-19. JxCat, ERC i CatECP han votat a favor del text, i C's, PSC-Units, CUP-CC, PPC i els diputats del PDeCAT s'han abstingut.
El diputat Nacho Martín Blanco (C's) ha apuntat que, en «situacions excepcionals», cal protegir el conjunt de la ciutadania. Tot i això, ha criticat que el plantejament del decret llei fa que el Govern «perjudiqui excessivament» els arrendadors. La diputada del PSC-Units Rosa Maria Ibarra ha subratllat que la norma «generarà inseguretat jurídica». «Ens fa l'efecte que han tornat a centrifugar els problemes», ha lamentat.
D'altra banda, Lucas Ferro (CatECP) ha apostat per reforçar més els serveis de mediació, i Maria Sirvent (CUP) ha trobat «insuficient» el text, perquè només es contemplen les situacions de tancament: «Què passa amb una agència de viatges o una botiga de 'souvenirs'?», ha preguntat.
El PDeCAT s'absté
Els diputats del PDeCAT s'han abstingut en la votació d'aquest decret. Argumenten que no incentiva la negociació entre les parts i que «el propietari ja sap que la negociació acabarà amb una rebaixa del 50% del preu». També assenyalen que la clàusula 'Rebus sic stantibus' ha d'anar per via jurisdiccional, no en via administrativa. També defensen que la regulació de preus en el mercat hipotecari i en el mercat de lloguer de particulars no han funcionat, ja que «s'augmenten els preus i es crea inseguretat jurídica».
El diputat Marc Solsona ha considerat que ha de ser l'administració qui assumeixi l'impacte econòmic de la mesura. S'ha mostrat a favor de qualsevol mesura que pugui minimitzar l'impacte de la pandèmia en les activitats econòmiques, «però no a costa només dels propietaris».
Què diu la llei?
El decret redueix al 50% el lloguer dels negocis tancats durant el període de suspensió de l'activitat en cas que no hi hagi acord entre propietari i arrendatari. La norma pretén evitar el tancament d'empreses i la destrucció de llocs de treball i potenciar la negociació entre les parts per no judicialitzar la qüestió.
Els llogaters de bars, restaurants, centres d'estètica o bingos podran renegociar amb els propietaris per establir, de mutu acord, una rebaixa de les mensualitats o acollir-se, en el termini d'un mes, a la rebaixa del 50% si no hi ha pacte. En el cas dels negocis amb restriccions parcials, si hi ha manca d'acord, la rebaixa serà del 50% de la part restringida.
Això vol dir que, en cas d'un negoci que ha de reduir a la meitat l'aforament, l'arrendatari haurà de pagar tot el lloguer de la part que pot utilitzar i la meitat de la part restringida. És a dir, que el propietari acabarà ingressant el 75% del preu del lloguer habitual. La mesura es podrà aplicar en sectors amb aforament o horaris parcialment restringits com teatres, comerços, botigues de 24 hores i hotels.
El decret preveu que, en el cas de la restauració, el fet d'oferir servei a domicili o recollida no es tingui en compte per accedir a la rebaixa del lloguer. A efectes pràctics, per tant, l'administració considerarà que el negoci està tancat i que pot acollir-se, també, a la rebaixa del 50%.
El decret llei afavoreix l'acord entre llogater i propietari i, alhora, impedeix que la negociació dilati la rebaixa de les quotes, ja que s'estableix el termini d'un mes per l'aplicació automàtica de la disminució del preu. El Govern considera que això evita una «judicialització massiva de la rebaixa dels lloguers» que congestionaria els tribunals i, a més, no serviria per ajudar els negocis a temps.
'Rebus sic stantibus'
La regulació es basa en la clàusula 'rebus sic stantibus', que preveu que, si un fet extraordinari, imprevisible i sobrevingut, altera l'equilibri d'un contracte, es pot apel·lar a la modificació dels termes de l'acord.
El Govern basa el decret en la seva competència exclusiva en dret civil, ja que a Catalunya només s'aplica el dret civil espanyol subsidiàriament, és a dir, en aquells supòsits que no estan previstos pel codi català ni cap llei aprovada pel Parlament.
Totes les lleis de l'àmbit del dret civil s'aproven a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per experts juristes, com ara acadèmics, notaris, registradors i advocats de reconegut prestigi. La presidenta d'aquest òrgan col·legiat i paritari és Capella, i el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, és el director general de Dret i d'Entitats Jurídiques.