El Parlament debatrà i votarà aquest dilluns la moció de censura que ha presentat C's contra el president de la Generalitat, Quim Torra, amb la líder del partit taronja a Catalunya, Lorena Roldán, com a candidata a la Presidència, encara que no té cap opció d'èxit per falta de suports.
No està previst que la moció prosperi
El ple ha començat a les 10.00 hores, i està previst que es dugui a terme una intervenció de 30 minuts del portaveu de C's al Parlament, Carlos Carrizosa, per defensar els motius de la seva moció de censura. A continuació tindrà la paraula —durant també 30 minuts— el Govern, i després intervindrà la líder de C's sense límit de temps per exposar el seu programa de govern.
Després d'una pausa, a les 15.00 hores es reprendrà la sessió amb les intervencions dels grups —30 minuts cadascun, excepte els subgrups de la CUP i el PP, que tindran 15—, i a partir d'aquí tant Roldán com el Govern poden intervenir tantes vegades com vulguin, la qual cosa obre un torn de rèplica dels grups.
En finalitzar el debat, es votarà la moció de censura, en una votació que serà pública i a veu alta, i si els 'síes' superen els 'noes' Torra serà destituït i Roldán serà investida presidenta de la Generalitat, encara que aquest escenari està a priori descartat.
Acusen la formació de ser «electoralista»
C's va decidir la setmana passada presentar aquesta moció de censura, malgrat haver rebutjat aquesta iniciativa en els últims mesos com li demanava el PP, i per això alguns grups, com el PSC, els comuns i els partits independentistes consideren «electoralista» haver-la proposat ara que estan convocades les eleccions generals del 10N.
També ho argumenten recordant que l'exlíder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas, va anunciar el setembre de 2017 —després de l'aprovació de les lleis de 'desconnexió'— una moció de censura contra el llavors president, Carles Puigdemont, però va acabar descartant-la perquè no tenia possibilitats de prosperar, alguna cosa que es repeteix en aquesta ocasió, però aquesta vegada sí que l'han presentat.
En el text presentat per C's en el qual exposa les seves motivacions per presentar la moció, el partit taronja alerta de la «irresponsabilitat que suposa que Torra segueixi ostentant la màxima autoritat executiva autonòmica de Catalunya i la màxima representació ordinària de l'Estat a Catalunya».
Al seu judici, aquesta situació «imposa un deure a tots els demòcrates d'impedir que Torra continuï posant en perill la prosperitat econòmica de Catalunya, la convivència pacífica entre ciutadans i els drets i llibertats de tots els ciutadans».
Veuen preocupant que Torra hagi pronunciat en diverses ocasions el lema 'Ho tornarem a fer' per dir que l'independentisme tornarà a repetir el que va fer l'octubre de 2017, i també l'ha acusat «d'enaltir» als set membres dels CDR a Catalunya empresonats per presumpte terrorisme.
El PP, l'únic suport de C's
L'únic suport que ha aconseguit C's ha estat el del PP, que comparteix que presentar aquesta moció és «l'obligació» del constitucionalisme per llançar un missatge a la ciutadania que hi ha una alternativa a l'independentisme, encara que no acabi aprovant-se.
Tant la CUP com els comuns han anunciat que votaran en contra, mentre que el PSC ha optat per abstenir-se, ja que, malgrat que creu que el Govern de Torra no ha de continuar, també rebutja que sigui C's qui governi a Catalunya: «Torra és el problema, però C's no és la solució», va afirmar la portaveu socialista, Eva Granados.
El vot en contra de la CUP se suma als de JxCat i ERC —els que recolzen al Govern—, i aquestes tres formacions sumen majoria absoluta a la Cambra, de manera que no hi ha cap possibilitat que la moció de censura tiri endavant.
Quarta moció de censura que viu el Parlament
Aquesta serà la quarta moció de censura que s'ha presentat al Parlament des del restabliment de la democràcia i la institució, i mai cap ha tirat endavant: les dues primeres van ser contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, una en 1982 del diputat del PSUC Josep Benet i Morell, i una altra en 2001 del llavors líder del PSC Pasqual Maragall.
L'últim precedent es remunta a 2005 —en la primera legislatura dels 'tripartits'-—, quan Josep Piqué (PP) va presentar una moció de censura contra el president Pasqual Maragall, però no es va arribar a votar perquè els populars la van retirar abans de la votació després d'haver celebrat el debat.