Fa uns dies l’Anna m’explicava que a classe estan treballant el debat oral, tant en català com en castellà, i que un dels temes que han debatut és el de la tecnologia educativa i a l’aula. Em deia que en el debat hi havia dues posicions, a favor o en contra, i que calia posicionar-se en un costat o un altre, i argumentar la postura que es prenia. Més enllà del maniqueisme inherent blanc-negre que hi ha en tot debat entre canalla de deu anys, on en ben poques ocasions hi ha lloc per a matisos i escales de grisos, em sembla una iniciativa interessant i necessària: primer, per ensenyar als menuts a debatre, a expressar-se oralment i defensar arguments, a respectar torns de paraula, etc. I segon, per la pròpia temàtica del debat, ja que molts cops assumim i donem per fet que la tecnologia és d’una determinada manera, i que no existeix tecnologia fora d’aquella que ens han donat com a primera opció. I és que de la mateixa manera que hi ha pa de motlle molt més bo que el Bimbo, també hi ha tecnologia molt bona fora de l’univers de Google i la resta de #GAFAM.
I ja que la xiqueta em va explicar això, vaig aprofitar l’avinentesa per a plantejar-li un parell de qüestions i que l’olla anés fent xup-xup lent; que la llavor anés madurant i que amb el temps es pugui plantejar ella mateixa moltes altres preguntes. La primera qüestió que li vaig posar sobre la taula fou la de si ella considerava correcte (o lògic, o normal) que l’escola on va acceptés posar en mans d’una empresa tecnològica multinacional dels Estats Units com és Google tot un seguit de dades personals de menors d’edat, així com tot allò que aprenen i els ensenyen a través de Google Classroom.
I encara més, que la gestió d’aquestes dades privades es fes aplicant lleis nord-americanes i no europees, que són molt més restrictives. La segona qüestió que li vaig plantejar va ser que de fet molta de la tecnologia que s’usa no és ben bé gratuïta, i que a banda de pagar amb les nostres dades personals, paguem també amb definició automàtica i acrítica de gustos i comportaments de navegació i cerques. Ho vaig exemplificar amb Youtube, i li vaig explicar que a mesura que ella busqués vídeos d’una determinada temàtica, el mateix Youtube adaptaria les cerques per oferir-li vídeos més adients, i que aquestes cerques de fet són diferents de les que pugui rebre jo. Arribats a aquest punt, ja va obrir la boca… També li vaig parlar de l’historial d’ubicacions de Google Maps, i de com si no el desactives, pots veure com t’han estat controlant sobre un mapa: per on t’has mogut, on has anat, quin transport has agafat… Aquí ja va obrir els ulls com a taronges.
També és cert que la conversa va durar cinc minuts escassos, i que de seguida se’n va anar a jugar i a fer la seva, segurament cansada que son pare li fotés la xapa de diplodocus pretecnològic que encara va conèixer els mòdems a 56Kbps que deixaven sense línia telefònica quan volies connectar-te a internet. Sé que la cosa ara va així, i que converses profundes amb ella encara és d’hora per a tenir-ne. I sé que també continuarà usant de forma inconscient les eines tecnològiques d’ús massiu i aquelles que l’escola (amb el consentiment de les famílies i el vistiplau de la Conselleria, no ho oblidem) li anirà oferint. Però sé que també és molt positiu que a la seva edat ja vulgui i accepti parlar d’aquests temes.
Alguna cosa en quedará, i segur que amb el temps dins seu li engegarà algun botonet que dirà “ep, que això que veig a la pantalla no m’acaba de convèncer”. A casa farem camí, i intentarem ensenyar-li a ser més crítica i conscient amb la tecnologia que fa servir. Li explicarem les conseqüències del seu ús i li mostrarem les alternatives més ètiques i respectuoses que hi ha, malgrat que no siguin tan populars i conegudes. I li ensenyarem, finalment, que molt sovint cal recuperar el control dels nostres actes, que cal recuperar i no perdre mai la sobirania pròpia i individual de cadascú —tampoc la tecnològica—, i que aquest procés és feixuc i que cal treballar molt per arribar-hi.
I quan haurà arribat a aquest punt i haurà pogut tenir una visió de 360 graus de tot allò que l’envolta, llavors que triï lliurement. Que triï lliurement, però amb totes les conseqüències.