Tot just en els primers dies de la pandèmia del coronavirus, Inés Arrimadas va ser escollida presidenta de Ciutadans. La important caiguda del partit a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019 —passant de 57 a 10 escons— va tenir l'immediat efecte de la dimissió de qui sempre n'havia estat el líder, Albert Rivera. La successió es va encaminar ràpidament cap a Inés Arrimadas, que ja havia estat el seu relleu a Catalunya quan havia fet el salt a Madrid.
Malgrat això, el procés intern es va enverinar: Arrimadas era la representant continuista de les polítiques de Rivera, escorades a la dreta i amb l'objectiu d'ocupar, per substitució, l'espai del PP; mentre que va sorgir un altre corrent més partidari de retornar el partit als seus orígens, al centre liberal, del qual consideraven que havien dimitit. L'encapçalava el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea. El resultat va ser molt clar: una victòria còmoda per a Arrimadas, amb un Igea, però, que va ser capaç de captar el 22,3% de la militància que va participar a les eleccions internes.
Desercions entre el sector crític del partit
Tot i fer crides a la cohesió interna, sembla que Inés Arrimadas no acaba d'assolir aquest objectiu. El clima al partit s'ha calmat en els darrers mesos i les disputes internes no transcendeixen públicament. Arrimadas ha procurat un gir en el rumb del partit, donant suport al govern espanyol a les pròrrogues del primer estat d'alarma, però això no és suficient per a un sector crític que no es creu el retorn del partit al centre i titlla d'«oportunista» la posició actual d'Arrimadas.
Tant és així que tres destacats membres de la formació han decidit abandonar el partit. Es tracta d'Orlena de Miguel, diputada per Guadalajara el 2016 i cara visible del partit a Castella-la Manxa; Saúl Ramírez, diputat per las Palmas entre 2016 i 2019; i Javier Cano, que també va ser diputat, en el seu cas per Cadis. La decisió neix del fet que, segons argumenten i ha recollit 'Voz Pópuli', l'executiva d'Inés Arrimadas no va sumar cap nom de la candidatura d'Igea a fi i efecte de cohesionar de nou el partit, malgrat obtenir un percentatge destacable de vots, més d'un de cada cinc. Lluny d'assolir la cohesió, doncs, sembla que Arrimadas no acaba d'emular el lideratge indiscutible que exercia internament Rivera.