La Seguretat Social ha patit recentment un dur revés amb què no comptava. Una decisió dels tribunals obligarà a abonar una pensió de gairebé 1.000 euros a una treballadora. No es tracta de la primera vegada que els jutges tomben una mesura d'aquest organisme pel que fa a les revisions d'incapacitat.
La sentència judicial és clara
L'últim cas esquitxa una dona que exercia una tasca com a autònoma. Havia estat inhabilitada en un primer moment per exercir el seu lloc de treball, per la qual cosa va decidir provar sort amb un negoci. Així que va optar per fer-se treballadora per compte propi.
Tot i això, el seu estat va patir un empitjorament i no va poder arribar a realitzar aquestes tasques professionals. A partir d'aquí va ser quan va decidir posar el cas a mans d'uns advocats. Volia que l'administració revisés el seu cas concret perquè li reconeguessin la incapacitat permanent absoluta. D'aquesta manera estaria totalment inhabilitada per exercir qualsevol tipus de feina.
La justícia va declarar la incapacitat permanent absoluta, derivada de malaltia comuna. La pensió que va fixar el magistrat va ser de 977,30 euros, recull la sentència d'un jutjat social de Barcelona. Per tant, la Seguretat Social té l'obligació d'abonar a la dona aquesta prestació. «Amb les millores, increments i revaloracions a què escaigui», indica el text.
La versió de la Seguretat Social
El 2015, l'Institut Nacional de la Seguretat Social va resoldre que la persona afectada estava incapacitada per fer la feina professional. Aleshores van decidir atorgar-li la incapacitat permanent total. Amb aquesta, la treballadora no podria fer cap activitat laboral associada a la seva professió habitual.
Tot i això, l'afectada no trobarà impediments per realitzar altres tasques amb les limitacions reconegudes. En cas contrari, l'organisme públic considerarà que hi ha hagut una millora i farien una revisió i posterior retirada de la prestació.
La Seguretat Social la va incapacitar per dur a terme la professió que exercia fins aquell moment. La víctima d'aquest cas decideix mantenir-se activa i es dona d'alta com a treballadora per compte propi. Ho fa com a comerciant al detall de pastisseria.
Però al cap de poc temps comprova que tampoc no pot dur a terme les tasques pròpies d'aquesta activitat. Per això va decidir sol·licitar una revisió del seu expedient d'incapacitat permanent reconeguda, per tal que s'adaptés a les noves limitacions.
Els problemes que afectaven la treballadora
La dona que va demandar a la Seguretat Social presentava una sèrie de problemes de salut que resulten incompatibles amb la feina. Entre ells osteoporosi, malaltia d'Addison, insuficiència suprarenal, poliartropatia i trastorn depressiu major.
Amb aquest estat, el pèrit mèdic determina que està molt limitada per fer certes tasques. Sobretot les que requereixin «capacitat bimanual, esforços físics continuats i exposició perllongada a l'estrès», recull ABC de fonts jurídiques.
Després d'aquesta sol·licitud de revisió, la Seguretat Social va optar per no reobrir el cas. Entenia que les «seqüeles que presenta suposaven el mateix grau d'incapacitat permanent ja reconegut». A continuació, arribaria la reclamació prèvia de l'afectada i la seva demanda judicial.
L'opinió dels experts
El jurista expert en dret social Alejandro Rusiñol va oferir el seu punt de vista en aquest mitjà. Aclareix que és essencial en un procés de revisió d'incapacitat permanent «comptar amb els informes mèdics» que demostrin l'empitjorament de l'estat de la persona sol·licitant. També ha de quedar constància de les possibles limitacions noves que apareguin.
Pot passar que l'Institut Nacional de la Seguretat Social no ho reconegui. Si fos així es podria presentar la corresponent reclamació. De moment, el cas d'aquesta dona pot marcar el camí a molta gent en la mateixa situació.